Poema al tio Peret de Gel

Avui ens ha deixat el Tio Peret, i per culpa d'aquest moment que estem passant ni tan sols ens hem pogut acomiadar d'ell.

Aquests darrers anys hem fet molt de quilòmetres junts per anar a escoltar recitals de poesia. Ell, encara que mai en va escriure, no es va perdre ni un sol d'aquests versos que tant li agradaven. Tots esperàvem el seu bravo!, al final de cada poema; era ja costum adquirida. Durant els llargs viatges, m'explicava una vegada i una altra aquells primers anys de pescador: la duresa de la feina, les hores a la mar, els temporals passats... Però sempre amb il·lusió i un somriure als llavis, com si aquelles penúries li haguessin donat l'alè necessari per viure. Tot i la seva edat, era encara un home ple de somnis, tots macerats amb sol, sal o escates, que sabia transmetre a tot aquell que l'escoltava. No en tinc cap dubte que el seu darrer pensament fou per la mar.

Jo, no puc més que deixar-li aquest humil poema, com a mostra de la meua sincera gratitud per les seues ensenyances sobre el món de la mar.

Peret, allí on estiguis, espero de cor que t'agradi.

Ningú se'n va per empre

No sofriu, ningú se'n va per sempre

quan la seva ànima perviu

en cada engruna de sal,

entre la remor de la mar llarguera,

en el vol d'una gavina

que aleteja entre el sol de l'albada,

en l'estela d'una barca que persistent

cerca les moles de peix.

Ningú se'n va per sempre

quan en el rumb traçat

va deixant gent que l'estima de veres,

quan amolla una crònica

de lluita i esforç,

que no pot perir en el trajecte.

Ningú se'n va per sempre

quan la sang de la seva sang,

espessa com la de tonyina

abraça i s'aferra les ensenyances

d'un pare que fou mariner,

mestre i amic.

Ningú se'n va per sempre

quan deixa una dona que l'estima

i amics que escriuran el seu nom

en la sorra de la platja 

per que els tràngols li deixin acaronar

la seua mar, mentre la nau de la vida

navegui en l'oceà del temps.

Ningú se'n va per sempre

si sobreviuen les seues històries

que germinaren de l'enyorança,

d'un cor que bategava

pescant els somnis, cada nit.

                                                     

Ningú se'n va per sempre

si amb orgull,

ha passejat el nom del seu poble

i l'ha fet créixer i apreuar,

o si un o altre, pot escriure-li un vers

en un full en blanc, nítid i transparent,

com la seua ànima macerada

amb sal, sol i ventades.

Ningú se'n va per sempre

mentre cada bafa de mestral

ens torni a portar el record

d'un home que va néixer,

créixer i morir navegant,

com un llop de mar.

Bravo, tio Peret!

Àngel Martí Callau

Al meu amic Peret de Gel

22 de març de 2020

Polsa aquí per escoltar el poema recitat