NO TINGUIS POR
Vindrà a veure't
rigorós, aquell dia
i jo et pentinaré
amb els dits
aquells cabells
blanc puresa, suaument.
I t'asseuré al
balancí del temps,
que compassat
ganyolarà amb tu.
I et miraré als
ulls absents dels records
que hauràs perdut
pel llarg camí dels dies.
I junts passejarem
pels carrerons
on em vas passejar
sense cap pressa,
aquella infància de
dies preciosos.
Repassarem retrats
en blanc i negre,
cercant instants de
color esmunyits
entre el recer dels
solcs de la pell tova,
que haurà envellit
pel goig de ser mare.
Tatuaré el meu bes,
en el front
que em va vetllar
tants anys, les nits d'insomni,
tatuaré el bes a
les mans trèmules
aferrades al redós
de les meves
i a una abraçada
que abrigui la por.
Vindrà a veure't
rigorós, aquell dia,
però et puc
prometre, que el farem dolç.
Angel Martí
Un poema ple de sesibil.litat i records, que ens fa desprendre alguna llàgrima d'uns ulls tristos com avui els tinc jo. Gràcies per escriure coses tan boniques.
ResponEliminaSi ha servit per mitigar encara que sigui un instant la tristor dels teus ulls, me'n dono per satisfet. Gràcies.
ResponElimina