Poema (Amb la mirada als teus ulls)

AMB LA MIRADA ALS TEUS ULLS

Veig que humiteges els dits i em demanes

que cerqui el pou amagat al pecat,

que arribi al fons i poalegi l'aigua

i t'ensalivi el dit i el nostre instant.

I et veus als ulls i a la boca la sal,

que ens va brollant de la lluita ferotge.

i sents al pou el rebull dolç del sucre...

I obres els porticons de bat a bat,

forces la terra enfonsant-la als teus peus,

et sents cruixir les entranyes i els ossos,

i escoltes l'aigua que es mou gemegant,

implorant no brollar per no acabar-se.

I jo acabo amb els ulls als teus ulls,

ensumant els llençols humits de nit

i el cos buidat del corc que em rossegava.

Angel Martí