Terres de l'Ebre i Matarranya, encisadores

Els que aneu seguint aquest humil blog, sabeu perfectament que no sóc gens aficionat a comentar llibres. Sempre he tingut clar que per opinar sobre les obres d'altres autors s'ha de tenir una formació específica i un coneixement de la literatura, que està força lluny del meu abast. 

No obstant això, de vegades, per aquelles casualitats de la vida, et cau a les mans un exemplar d'aquells que et remouen l'ànima. Un llibre especial, diferent, en el que l'autor t'anul·la la voluntat i et transporta allà on vol, al seu món de colors que difuminen i desdibuixen els paisatges heterogenis, obsequiant als ulls del lector amb un miracle. Racons màgics d'aquells que, segurament, algun cop has vist però mai t'has aturat a paladejar, a donar-te el temps necessari per gaudir de l'ofrena de la naturalesa. I avui, em veig obligat a escriure sobre un d'aquests tresors.

Qui ha tingut el plaer de llegir alguna de les innumerables obres de Vicent Pellicer i Ollés, sap que tenen quelcom especial que fan que per un instant t'oblidis de tot i et capbussis en el territori que magistralment retrata bé sigui amb imatges o amb paraules, ja que en el seu cas la dita que: "Una imatge val més que mil paraules", perd el sentit.

"Terres de l'Ebre i Matarranya, encisadores", és una veritable peça de col·leccionista. 216 pàgines il·lustrades amb 146 espectaculars fotografies del territori (Baix Ebre, El Montsià, La Ribera d'Ebre, La Terra Alta i el Matarranya) que barreja amb pessics d'una exquisidesa prosa poètica perfecta, que qualsevol amant de la natura sabrà degustar.

Cada detall està especialment cuidat, fins i tot el fet de mostrar els textos en català, castellà i anglès, ningú es pot quedar sense fer un tast dels nostres singulars paratges.

Vicent ens diu només encetar el llibre: "Durant quasi tres primaveres he recorregut pobles, muntanyes, valls, rius, boscos... He tastat pa acabat de fer en forns de llenya amable. He descobert perfums novells d'immensos camps de fruita dolça. El Delta m'ha pintat albades insòlites. He navegat per lleres curulles de cançons seductores. Des de talaies privilegiades he contemplat la frenesia dels sembrats. A boqueta nit, sota la llum inesgotable dels estels que embolcallen aquestes terres, he somiat mons de formositat exquisida, que m'il·lusiona de compartir amb vosaltres." I realment aquests tres anys de feina es respiren. Hores i hores rere l'objectiu per captar un instant desitjat, de llargues caminades pels raconets del nostre territori, d'olorar mar, riu i muntanya, de viure tot allò que ha volgut desar entre el paper perquè ara nosaltres ho poguéssim reviure.

Gràcies Vicent per facilitar-nos l'accés als teus llocs especials, a mi m'has fet xalar força.