Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris versos contra la violencia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris versos contra la violencia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de novembre del 2018

Versos Contra la Violència a Vilafranca del Penedès


El passat divendres 16 de novembre, després d'un temps d'aturada, el llibre solidari "Versos contra la violència", editat per Onada Edicions, que hem de recordar va néixer arran de les càrregues policials de l'1 d'octubre, torna a ser protagonista. Aquest cop el vàrem presentar a l'Escorxador de Vilafranca del Penedès, sota el lema "Poesia i República" i en una forma força diferent de la resta de presentacions, ja que després de cada poema s'obria un torn de preguntes i/o debat sobre el poema. L'acollida a l'escorxador per part de la gent de Vilafranca va ser fantàstica i ens van fer sentir com a casa.
En finalitzar la presentació, els assistents ens vam desplaçar a la plaça de l'Ajuntament, on cada dia a les 22.30 h un grup de músics fan un petit, però emocionant concert, per recordar a la gent que tenim empresonada injustament i demanar la seva llibertat.
Posteriorment Òmnium Penedès en va oferir a la sala Muriel Casals del local que tenen a Vilafranca un fantàstic berenar-sopar que va acabar en una improvisada cantada de jotes ebrenques per part dels més atrevits.
En definitiva, com sempre, un preciós i emotiu acte per seguir recordant, que sempre estarem contra la violència... Contra tota mena de violència, vingui d'on vingui i seguirem lluitant contra les injustícies com sabem fer-ho, amb el paper i llapis.
El paper, sempre guanya a la pedra...







dissabte, 7 d’octubre del 2017

Sant Carles de la Ràpita - Versos contra la violència


Sota el lema de "Versos contra la violència", ahir al matí un reguitzell de poetes, cantants i músics ens vam reunit a la plaça del Coc de Sant Carles de la Ràpita per llegir poemes en repulsa contra les càrregues de diumenge passat i en defensa de les llibertats. Durant l'emotiu acte, s'han fet volar paraules i notes als carrers d'aquesta població germana, que va ser una de les que més víctimes va patir l'1 d'octubre. Una crida a què mai més es tornin a repetir actuacions com aquestes, la violència només ens pot portar a més violència i no a cap solució. Que ningú menys tingui el poder de la paraula.

Un cop més la societat catalana ha demostrat la capacitat d'organització davant les injustícies.
Gràcies amics Jesús M. Tibau, Ricardo Gascón i Eduardo Margaretto per pensar amb mi i brindar-me l'oportunitat d'estar al costat dels rapitencs.
Us deixo el poema que he fet per l'ocasió i que hem recitat a dos veus Adriana i jo, que vol seu una foto de tantes del que es va viure aquell dia.


Aferra’t a la meva mà, mare,
que avui al meu País
volen fer ploure sang.
Eixugue'm aquest plor de ràbia,
de veure'm captiu
en aquesta gàbia,
mentre ens van rosegant.
Abraça't a la meva pena, mare,
aferra't al meu canell,
que el meu cor és rovell
que em va podrint l'ànima cansada.
Conforta el meu esperit, mare,
que avui camino sense por
amb un clavell roig a la mà,
per poder deslliurar-me i escapar
d'aquest sàdic odi
de qui em governa.
Resistim amb les mans alçades, mare,
defensem amb la veu el nostre rogle,
que podran emmudir un crit,
un desig o un escrit,
però mai la força
de tota la veu d'un poble.

Àngel Martí





Avui toca Roquetes!