Aigua & aigua
Finíssimes i delicades
agulles de vidre
es precipiten al buit
i com les notes d'un
pentagrama
límpid i transparent,
dibuixen els cercles
concèntrics
en un mirall silent
de geranis i rosers
barrejat amb núvols
grisosos
i amenaçants
que acompanyen la
solitud de la tarda.
I en la minuciosa
percussió de l'instant,
diràs que escolto
encara
aquella melodia nostra
que es va esmunyint
entre els fulls
desgastats
del calendari perenne
en la tardor.
Bombolles de vida
que per efecte òptic
repiquen un cop i un
altre
i saltironen folles
i es mesclen i
difuminen el reflex
sense saber ben bé
ni quina és cadascuna,
ni quin és el retrat.
La melangia de les
pluges d'agost
mentre t'abraça el
capvespre
ja les té aquestes
coses.
Àngel Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris