La curiosa història d'un glaçó. Poema

La curiosa història d'un glaçó

(Del poemari "Versos d'argila"

7 de febrer de 2018

Et sabies un diamant

d’aquells admirats...

perfectíssim,

indestructible a les càbales dels maldients

quan el glatir del cor

d'aquella que et tastava,

no era debades.

Però et va queixalar,

com una hiena famolenca

en esgotar-se-li la carronya

arraconada per a les nits d'abstinència.

I vas escoltar el lleuger cruixir dels cristalls,

i et vas veure ofegar

... lentament...

com l'espessor de la saliva

quan no diuen les paraules;

i et vas arraulir al fons

... sense fer soroll.

En la foscor d'un racó de la barra,

apartat de res i pendent de tot

... ignorat!

Jeus presoner d'un got de tub,

buit i solitari... i transparent...

I et vas fonent amb les restes

àcides i amargants

del bocí de llimona rosegat, com tu,

i la ferum d'alcohol barat

que encara traspua

dels finíssims murs de cristall

que et separen la vida de la mort.

No valen subterfugis

quan veus que en aquest cau

ningú no et desitja

i passes de glaçó saborós

a una aigua tíbia, bruta i rebregada

que ningú vol degustar.

I fins i tot,

abans d'esgotar-se la nit,

un o altre, apagarà una burilla

macerada amb la nicotina

de ser xuclada fins a les entranyes

... i t'aviarà!

ignorant el què una nit vas ser,

per l'obscur forat de l'aigüera.

                                              Àngel Martí