Absenta #poema

ABSENTA

L'absenta i jo compartim muts les nits,

vells esperits que s'amaguen en la fosca,

cercant paraules que fugen de mi

a la llum d'un llumí i nicotina.

No s'il·lumina aquell vers somiat

que s'esmuny dissimulant entre ombres,

mil trampes fondes, t'aferren al buit

i no vol néixer l'escrit, del no-res.

Llepo el meu got amb el polze, les dotze,

l'absenta i jo compartim llargues nits,

sentint ferits que no viu el poema.

Sento que la gola em crema, absent,

aixeco el cap al vent, buscant la fresca,

la mà s'engresca a sobre del paper

i sento el recer, en aquesta copa.

I l'absenta i jo som dos erudits,

com aquells vells amics, ebris de vida.

Angel Martí