El divendres 15 de desembre l'associació Rimaterrània, va presentar a l'Ateneu Barcelonès el llibre solidari per recaptar fons per la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia "SOM AMB TU". 108 poetes dels Països Catalans i el grup Txarango, que van compondre una preciosa cançó i un videoclip per promocionar aquest poemari, units per una causa.
Per mi ha estat emocionant i tot un goig poder participar en aquest llibre tan especial.
Hi ha molta gent darrera d'aquest projecte que s'ha gestat durant força temps: la revista "SOM-HI" de Malgrat de Mar, Vicens Tomàs, el dissenyador Pep Boix, el pares i mares dels nens protagonistes de les fotos i videoclip, la Laura Borràs, el grup Taxarango, tantíssims poetes que hi participen, l'associació Rimaterrània i sobretot els membres de la Fundació Enriqueta Villaveccia.
Comprar aquest llibre, no és tan sols adquirir una àmplia mostra de la poesia que actualment es fa al nostre País, adquirir-lo és regalar esperança a molts nens que han de lluitar diàriament per quedar-se amb nosaltres. Els beneficis tant del llibre com ells drets d'autor de la cançó aniran íntegrament a la fundació.
Us deixo el poema que vaig escriure per aquest projecte i el videoclip promocional de Txarango.
Gràcies amics de Rimaterrània per pensar amb mi.
M'ennuega i no en tinc dret
(Fundació
Vilavecchia 26-05-2017)
No tinc cap dret a
plorar
si d'entre els
freds barrots de metall
i el distret ball
d'una llum blanca,
veig esbossar
tendres rialles en dansa.
No tinc el més
mínim dret a caure, no em cansa
veure com et lleves
agraint el sol
sense dol, quan
encetes un matí
que ahir donava ja
per mort.
Ni tan sols puc
exercir el dret a cridar
quan tu
m'emmudeixes la pena
i assumeixes la
injusta condemna,
que sense
atenuants, la vida et va imposar.
No tinc cap dret a
l'insomni
quan el teu somni
és senzillament dormir.
Ni tan sols a la
tristesa
quan veig que la
teva certesa,
és el desig de
fer-te gran
i seguir lluitant
per sobreviure
i poder escriure en
un vers la gesta,
d'una altra derrota
al cranc.
No, no tinc cap
dret a fer-me petit
si em miro al melic
mentre el teu cos
menut, dissimulant, gemega
i el teu dolor
m'ennuega...
mentre en els teus
ulls no vegi por.
Àngel Martí Callau
