NOVEMBRE NEGRE
Plou a París aquest novembre negre.
Una ciutat silent que plora sang
en una nit d'espelmes que no moren,
il·luminant un País a les fosques.
Jo sóc París i una llàgrima més!
On són els Déus quan un poble els
implora?
Qui sembra guerres en terres de pau?
Plou a París i al món aquest novembre
de mil preguntes sense cap resposta.
Un retrat pel record i el dol perenne
d'un univers de misèries humanes.
Crema París i fumegen les ànimes
en la ciutat de l'amor i... del pecat.
Cent vint-i-sis camins sense arribada
i nou dreceres sense paradís.
Sobra el dolor i manquen les paraules,
sobren els odis i manquen perdons,
sobren silencis i manquen poemes
en aquesta ciutat que avui no dorm...
Sommes tous París! Vous êtes la
liberté!
(Poema accèssit premi
del jurat tècnic i accèssit premi del jurat popular en el XVI concurs de poesia
breu de l’Esplai d’Olot fundació La Caixa)
Angel Martí Callau
