NOVEMBRE NEGRE
Plou a París aquest novembre negre.
Una ciutat silent que plora sang
en una nit d'espelmes que no moren,
il·luminant un País a les fosques.
Jo sóc París i una llàgrima més!
On són els Déus quan un poble els
implora?
Qui sembra guerres en terres de pau?
Plou a París i al món aquest novembre
de mil preguntes sense cap resposta.
Un retrat pel record i el dol perenne
d'un univers de misèries humanes.
Crema París i fumegen les ànimes
en la ciutat de l'amor i... del pecat.
Cent vint-i-sis camins sense arribada
i nou dreceres sense paradís.
Sobra el dolor i manquen les paraules,
sobren els odis i manquen perdons,
sobren silencis i manquen poemes
en aquesta ciutat que avui no dorm...
Sommes tous París! Vous êtes la
liberté!
(Poema accèssit premi
del jurat tècnic i accèssit premi del jurat popular en el XVI concurs de poesia
breu de l’Esplai d’Olot fundació La Caixa)
Angel Martí Callau
És preciós el poema, plasma la realitat del terrorime social, amb la sensivilitat i el dolor que es desprén, enhorabona pel premi.
ResponEliminaMoltes gracies Gloria, moments tràgics que no poden quedar en l'oblit.
Elimina