#poema Novembre Negre

NOVEMBRE NEGRE

Plou a París aquest novembre negre.

Una ciutat silent que plora sang

en una nit d'espelmes que no moren,

il·luminant un País a les fosques.

Jo sóc París i una llàgrima més!

On són els Déus quan un poble els implora?

Qui sembra guerres en terres de pau?

Plou a París i al món aquest novembre

de mil preguntes sense cap resposta.

Un retrat pel record i el dol perenne

d'un univers de misèries humanes.

Crema París i fumegen les ànimes

en la ciutat de l'amor i... del pecat.

Cent vint-i-sis camins sense arribada

i nou dreceres sense paradís.

Sobra el dolor i manquen les paraules,

sobren els odis i manquen perdons,

sobren silencis i manquen poemes

en aquesta ciutat que avui no dorm...

Sommes tous París! Vous êtes la liberté!

(Poema accèssit premi del jurat tècnic i accèssit premi del jurat popular en el XVI concurs de poesia breu de l’Esplai d’Olot fundació La Caixa)

Angel Martí Callau