La curiosa història d'un glaçó
(Del poemari "Versos d'argila"
7 de febrer de 2018
Et sabies un diamant
d’aquells admirats...
perfectíssim,
indestructible a les càbales dels maldients
quan el glatir del cor
d'aquella que et tastava,
no era debades.
Però et va queixalar,
com una hiena famolenca
en esgotar-se-li la carronya
arraconada per a les nits d'abstinència.
I vas escoltar el lleuger cruixir dels cristalls,
i et vas veure ofegar
... lentament...
com l'espessor de la saliva
quan no diuen les paraules;
i et vas arraulir al fons
... sense fer soroll.
En la foscor d'un racó de la barra,
apartat de res i pendent de tot
... ignorat!
Jeus presoner d'un got de tub,
buit i solitari... i transparent...
I et vas fonent amb les restes
àcides i amargants
del bocí de llimona rosegat, com tu,
i la ferum d'alcohol barat
que encara traspua
dels finíssims murs de cristall
que et separen la vida de la mort.
No valen subterfugis
quan veus que en aquest cau
ningú no et desitja
i passes de glaçó saborós
a una aigua tíbia, bruta i rebregada
que ningú vol degustar.
I fins i tot,
abans d'esgotar-se la nit,
un o altre, apagarà una burilla
macerada amb la nicotina
de ser xuclada fins a les entranyes
... i t'aviarà!
ignorant el què una nit vas ser,
per l'obscur forat de l'aigüera.
Àngel Martí
