NAUS SENSE ROSTRE
(20/04/2016)
Gira la roda entre grillons i versos,
en els folls universos de fredor,
buits de claror i de paraules dolces.
Claves els colzes absent d'aquest món
i veus que es fon entre mars sense ports,
entre ports sense fars i naus sense rostres.
No veuen sostres sense veure estels
els fugitius de les misèries nostres,
mentre degusten ostres per signar
com atorgar el dret a l'esperança,
amb la tardança del que pot triar.
I hauran de suplicar genolls a terra,
que no porten la guerra a les mans,
que no són huracans, ni focs d'estiu,
i fer callar al que diu que ens porten gana.
I el poble clama a la humanitat,
a uns éssers sense pietat que no ploren,
mentre aquells moren per un nou futur.
Tot un absurd que els ofega en sal
i un temporal va engolint els somnis.
I els cants de por no deixen que t'adormis,
entre muntanyes de versos forçats,
que posen creus als sembrats de despulles
sota l'aigua sense trobar paraigua,
que pugui aixoplugar almenys l'instant.
I entretant es van aixecant tanques,
pels que poden nedar cap a la vida,
per aturar la fugida dels morts.
I entretant es van aturant cors...
I entretant una nau arriba buida.
Angel Martí
