Naus sense rostre

NAUS SENSE ROSTRE 

(20/04/2016)

Gira la roda entre grillons i versos,

en els folls universos de fredor,

buits de claror i de paraules dolces.

Claves els colzes absent d'aquest món

i veus que es fon entre mars sense ports,

entre ports sense fars i naus sense rostres.

No veuen sostres sense veure estels

els fugitius de les misèries nostres,

mentre degusten ostres per signar

com atorgar el dret a l'esperança,

amb la tardança del que pot triar.

I hauran de suplicar genolls a terra,

que no porten la guerra a les mans,

que no són huracans, ni focs d'estiu,

i fer callar al que diu que ens porten gana.

I el poble clama a la humanitat,

a uns éssers sense pietat que no ploren,

mentre aquells moren per un nou futur.

Tot un absurd que els ofega en sal

i un temporal va engolint els somnis.

I els cants de por no deixen que t'adormis,

entre muntanyes de versos forçats,

que posen creus als sembrats de despulles

sota l'aigua sense trobar paraigua,

que pugui aixoplugar almenys l'instant.

I entretant es van aixecant tanques,

pels que poden nedar cap a la vida,

per aturar la fugida dels morts.

I entretant es van aturant cors...

I entretant una nau arriba buida.

Angel Martí