Pells
bessones
S'estenen els cossos
al llindar del precipici de la justícia.
Pells bessones amerades en sal
i rossecs de fam
que criden a la fugida.
Regalimen i s’esfilagarsen
camins foscos de sang entumida
cercant les arrels perdudes
dels dies de sol esmunyits,
que es transmuten en quimeres.
Diuen que un dia,
quan algú va decidir precintar
el teatre de titelles,
s'assemblaven a tu...
Potser hauries de forçar la porta
i cosir els fils de l'esperança.
Àngel Martí
pintura d’Agustí Forné
