Sentinella incansable. Poema

Sentinella incansable

20 d’agost de 2019

De veres, amor, et dic

que beure't a clotades,

glop a glop,

sense presses, sense temps;

amb el silenci necessari

per degustar el més preuat;

em fa descobrir aquest sabor,

blanc i dolç,

com de malvasia,

i esmerila l'hoste, estrany i desconegut,

que un dia vaig engolir

i del que encara em queda solatge.

Amargues engrunes

que em destil·les

quan el trontoll diabòlic de la vida,

em deixa la pell xopa

i els ulls eixuts del tot.

I és llavors, a precari,

quan tu,

sentinella incansable

del meu patir,

apareixes del final del reducte

i amb un sol bes

de la tebior dels teus llavis,

molsuts de tant d'estimar,

alces l'infranquejable assut

a la boca del meu ventre

i em fas abeurar només de tu.

I és llavors,

que amb la cadència necessària,

tornes a fer-me sentir aquell...

"Si no fos per tu"

que encara m'estira.

                                                                                               Àngel Martí

www.angelmarti.cat