Homenatge a Josep Consarnau

Ahir, 10 d'agost, va ser un altre dia d'aquells en què un entén que la poesia és quelcom més que escriure versos més o menys bonics. La poesia és: amistat, reconeixement, amor, emoció, llàgrimes, il·lusió, ganes, voler fer feliç, abraçades, un bes, una rialla... fins i tot gaudir dels amics paladejant una copa de vi amb el baferol del vent de mar acaronant-te el rostre.

Una vuitantena de persones van acudir a la, preciosa i gairebé desconeguda, plaça de l'Amerat, de l'Ametlla de Mar, per rendir homenatge al calero Josep Consarnau, que als seus noranta anys, encara escriu poemes a la terra, i és membre del col·lectiu "Poemes al Vent". Un home de camp, que amb la seua senzillesa ha sabut guanyar-se el cor dels membres de l'associació i ahir, també de tots els assistents.

Quan fa un mes aproximadament l'Associació "Poemes al Vent" ens va proposar, al recentment creat "Ateneu Calero de la SCER", preparar un homenatge al Sr. Consarnau, tot i que pràcticament encara érem un embrió, no vàrem dubtar ni un moment en acceptar el repte, el primer repte. Els vint-i-cinc integrants de l'Associació, capitanejats pel president Joan Borràs, immediatament es van arremangar per fer el que fos, per tirar endavant aquest reconeixement. Sempre en coordinació amb Rafel i Miquel de "Poemes al Vent", tot-hom es va posar a treballar per muntar un acte digne, i a més, mantenir-ho en absolut secret.

La primera decisió, arriscada, fer-ho a la plaça de l'Amerat, un racó especialment acollidor, on mai s'havia fet res. De fet la gent que va venir de fora ens van fer adonar que ni tan sols apareix al Google maps. Quan ho vàrem comunicar a l'Ajuntament, la Regidora de Cultura de seguit es va posar al nostre costat per impulsar l'acte amb tot el que ens fes falta. I així va ser, ens van portar les connexions necessàries, els equips de so que vàrem demanar, cadires, es van encarregar de repartir cartells pel poble, tot el que calia... Però mancava el més important, que la gent respongués.

Encara recordo la primera reunió al CIP, quan vàrem demanar voluntaris per recitar. Tots es van espolsar la vergonya, i fins i tot aquells que mai havien recitat, la Gloria, Josep Lluís, Raul, David... van voler estar presents debutant en aquest acte tan entranyable. D'altres, com la Maria, l'Ester o la Roser, que es van posar a escriure quelcom especial per al dia en qüestió; o la Montse, l'Isa, l'Eva Mir o l'Adri que patien per si no podrien fer lluir prou els poemes del Josep. I els que es lamentaven per quedar-se fora per motius de feina, com l'Àngels, l'Abel, la Celine, Sergi o l'Anna; o per un desgraciat accident, com el Marc, que havia de ser una peça clau. Entretant, els magnífics guitarres Barto i l'Enric, anaven experimentant per acompanyar els versos de la millor manera possible, i el nostre dibuixant David, s'esforçava per extreure una caricatura perfecta, d'una foto, sense conèixer de res al protagonista, o Manel, que com sempre es posava a disposició per fer el que fos, encara que la seua feina, no es veiés. Per altra banda, els companys de "Poemes al Vent" assajant pel seu costat i intentant, via telèfon, lligar-ho tot. Des del primer moment s'ha respirat il·lusió, il·lusió i més il·lusió, i així, amb el petit, però necessari, gra de sorra de tots, les coses no poden sortir malament...

Amb la preciosa cançó "El Meu País" en veu de l'Anna M. Vallvey i la guitarra de l'Enric Franch, amb un tast de "Somdinou", un magnífic vi de la cooperativa de Gandesa i amb alguna llàgrima de Josep Consarnau quan la regidora li lliurava un ram de flors, donàvem per acabat, amb satisfacció, aquest merescut homenatge a un home senzill i modest, com la terra. 

Gràcies a Tots els que ho heu fet possible, que sou molts, i en especial: a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar; a Jordi l'electricista i Dani Boquera, que mai fallen; a Dani Rodriguez, per la difusió de l'acte; als veïns de la plaça de l'Amerat per l'acollida, i a tots els assistents, sense els quals res hagués estat el mateix.

www.angelmarti.cat

Cabanes de pedra i fang,

de mil set-cents vuitanta,

d'aquestes ja no se'n fan,

contemplar-les avui, m'encanta...

Josep Consarnau