Diria que ho heu
fet
Heu fet ullar mil
flors d'entre l'asfalt,
improvisats poemes
en llambordes,
brollar la llum en
la foscor dels cors,
escriure versos en
gotes de sang.
Heu fet alçar el
cap al cel, als ateus,
abraçar-se víctimes
dels botxins,
escoltar a Jesús,
Jahvè... Mahoma,
creure en l'ànima
de la gent.
Heu fet que
sapiguem que hi ha perdó
per aquells no han
sabut perdonar-se,
que cercaven el
paradís perdut,
ennuvolats per
l'infern de la vida.
Heu fet malfactors
lloant policies,
Imams fixats a
mares desmembrades,
herois anònims de
rostres eterns...
I us diré que no
vau ser vosaltres.
Heu fet brotar
llavor en terra erma,
que es mesclin els
colors en una veu,
que les llàgrimes
ens donin la força
per seguir
pinzellant la llibertat.
Heu fet que la mort
es transmuti en pau,
que el vostre gest
sigui emmudit,
que el món sigui un
mural de Miró
que es mira al
mirall de l'esperança.
Heu fet, potser
sense voler-ho fer,
que sortíssim a
passejar les rambles,
per fer-se
entendre, volent-ho fer,
que caminarem
plegats, sense por.
Àngel Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris