Llunes de vellut i marbre

Diuen que qui no té feina el gat pentina, però jo, ja que de gat no en tinc, encara que de temps, per desgràcia, ara mateix massa, he decidit anar recopilant tots aquells poemes que durant els darrers anys he anat recitant, en un llibre, bàsicament perquè quedin en algun lloc. És un poemari sense pretensions, no es faran presentacions, ni es portarà a les llibreries, si l'interessa a algú, només es podrà adquirir per Amazon. Per mi és un poemari ple de records de llocs i de gent que he anat coneixen gràcies a la poesia i que no puc deixar perdre.
El títol vol reflectir totes les fases per les que un va passant amb el temps, que imparable, ens fa caminar sense descans.
Entre totes aquestes llunes de vellut i marbre, he anat escrivint i recitant de tot allò del dia a dia. Així, he viscut nits de fosca absoluta veient naus sense rostres que s'enfonsaven cercant l'esperança, vànoves de cartó als carrers o màrtirs sense nom que s'enduien mil noms, que no pretenien ser màrtirs. He viscut llunes en quart minvant cercant paraules que s'esmunyien, d'altres en quart creixent amb silencis amb gust de canella, o que dissimulaven les escletxes... Finalment, sense cap mena de dubte he viscut moltes nits de llunes al ple, que m'aixoplugaven de la fosca. He viscut llunes aprenent a estimar amb el llenguatge del cos i dels versos, recordant instants de criançó o somiant passejar de bracet amb les dones que més m'han estimat i que més estimo...
Res doncs, aquí us deixo aquest recull de versos, que molts de vosaltres haureu sentit o inclús llegit en aquest mateix blog.
També us deixo l'enllaç de Amazon on  el podreu adquirir o podeu fer-ho punxant a sobre de la portada del llibre, al lateral d'aquest blog. 
Gràcies Montse Cateura pel teu ajut en aquest projecte.

https://www.amazon.es/Llunes-vellut-i-marbre-poemes/dp/1522096647/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1502908484&sr=1-1&keywords=llunes+de+vellut+i+marbre

Amb aquest poema s'enceta el llibre

De vegades, en llunes de marbre

una paraula podria ser un vers,

un vers un món

i el món un poema.

De vegades, un instant

pot-ser una vida,

una vida un somni

i el somni un desig.

I és desig meu,

que aquests versos

siguin no només paraules,

sinó un instant de somnis,

on mil llunes de vellut,

et facin abraçar el món.