L'Alfabet de la terra muda

 

Aquest poemari està dedicat a tots aquells polítics, pocavergonyes, que han fet de la democràcia el seu modus vivendi. Que no han dubtat en mentir, falsejar, furtar i robar quan el poble confiava en ells. Que han convertit als rics en més poderosos i als pobres en invisibles. Que s'han deixat arrossegar pels lobbies a canvi de seguir munyint la vaca de la qual els pagesos s'han de desfer perquè ells quan la munyen perden diners. Als que no han estat capaços de plantar cara a les elèctriques, a la banca, als fons voltor, a la indústria armamentista i al tràfic d'éssers humans. A tots aquests va dedicat aquest poemari, que no he volgut callar i del que a hores d'ara subscric tot i cadascun dels versos. Espero de cor, que si el llegiu i us sentiu identificats, us caigui la cara de vergonya.

III

 

Cabut, creuaràs camins cabdellats

per cabdills cobdiciosos i caducs,

coneixeràs caimans caçadors de cors,

cementiris de cendres sense censar,

calamitosos caciquismes crònics,

descentrats centenaris centralistes

que certifiquen càrrecs per cesària.

 

Centurions de cognicions coartades

i de coeficients a cocció lenta,

colpejant amb cuirasses: cants i cors;

censurant amb culatades calentes

aquest còlera... és la incoherència

que entre coàguls i crits centelleja

amb la certesa de no cedir mai

en la constància de cicatritzar

aquest cicló de ciència-ficció.

                                     Àngel Martí