dijous, 13 de gener de 2022

Poema XIII l'Alfabet de la terra muda

Mentre va madurant la terra muda...

Mandats de mandrosos de manicomi,

mafiosos amb falç amb gust a maduixa,

mentiders medievalistes malalts

malacostumats a les majories

amb mil malabarismes malaltissos.

 

Malcriats que malbaraten maldestres

i malintencionadament malgasten,

i mamant de la mamella malversen

arrossegant maletes, amb malícia,

mentre et posen mampares al mannà

i et maneguen, astuts, amb manifestos...

I ells, màniga ampla; tu manilles.

 

Marcials maquinacions maratonianes,

un maremàgnum de marginacions

per marionetes del mercantilisme

que et van manipulant a manotades

i malvats et maltracten... i es masturben,

els maleïts malèfics malparits!

 

Ministeris de messiànics mesquins,

de matances, mausoleus i medalles...

i memoràndums de mendicitat.

De mapes maquiavèl·lics, pels màrtirs

que busquen marxar d'aquells que els maseguen.

 

I maquillen masmorres i martiris,

i miccionant metòdics, cantonades,

magnifiquen la presència del mascle...

Milhomes milionari, que ara mana!

 

Magistratures magistrals, de mags

magnànims, condemnant al magnicidi,

moderats moderadors modelats

per les monarquies momificades,

de majordoms, mordaces i morrions

i monstruosos monòlegs marcits,

per munyir murris i sense fer murga...

 

I et diuen malpensat, que són malsons...

I tu malvius entre materialismes,

metralletes, missives, misèria...

 

I mentrestant, amerada de merda,

macera i madura la terra muda.

                                                                      Angel Martí




4 comentaris:

  1. enhorabona Angel ja fore hora que algú es decidis a dir les veritats, per cer molt ben dites!! amb ganes de lleguir-lo.
    salut!!

    ResponElimina
  2. Gràcies Maria Espina. De vegades les coses s'han de dir pel seu nom.

    ResponElimina

Comentaris