dimarts, 28 de gener de 2020

D'una flor que germina d'entre versos.


Recordo aquell dia, quan vàrem crear el Club de lectura de la Cala, que entre la gent assistent, hi havia una noia, aparentment fràgil i delicada, trencadissa, que mostrava una timidesa força accentuada. Es mantenia amb el cap cot, fitxada en el llibre i no gosava a dir res. Jo, només la coneixia d'haver-la vist a l'entrada del col·legi, portant nens. Quan coincidíem, vacil·lant i sense poder amagar el sulfurament a les galtes, em feia una salutació amb el cap, a la que jo responia.

El dia del Club de lectura, quan li va tocar presentar-se, vermella com un pebrot, per primer cop va alçar la mirada, amb encongiment i em va dir:

-Que sàpigues que sóc una fan incondicional del que escrius. Fa molt que volia parlar amb tu, però mai m'he atrevit i m'he apuntat al Club precisament per veure si d'alguna manera... És que jo també escric, em fa molta vergonya dir-ho, però fa anys que escric...

-Doncs vinga, li vaig respondre, ja estàs llegint-nos alguna cosa.

Literalment es volia morir. Ens va costar molt, però entre tots els assistents la van fer recitar un poema seu. Ens vàrem quedar absolutament impressionats de la profunditat d'aquell text i la veu dolça i melancòlica.
A partir d'aquest moment ens anàvem veient tot sovint intercanviant poemes i reflexionant sobre els escrits. 

La noia, que traspuava vergonya pels porus de la pell, aquell mateix any va recitar davant més d'un centenar de persones i va guanyar el tercer premi. Al cap de poc temps, va veure publicats alguns dels seus poemes al llibre Dona Poesia, de l'editorial Mar de Fora, va escriure inspirant-se en obres de la Sefa en diverses exposicions pel territori, s'ha cansat de recitar per aquestes terres, és la coordinadora del Club de lectura i tresorera de l'Ateneu Calero... Però el més important és que durant aquest temps, no solament he descobert a la poeta, sinó que he conegut a la poeta com a persona. Una dona d'ànima absolutament transparent i cor enorme, com els seus versos. És per això, que avui puc dir que la vida m'ha regalat una amiga de les que perduren en el temps i que em sento orgullós de compartir amb ella tantes hores inoblidables.

Tot això ve, perquè ahir em va arribar un enllaç del programa el Racó dels somnis de Ràdio Sant Quirze, on li vàrem fer l'entrevista que us deixo, i recomano que no us perdeu. Podreu escoltar alguns dels seus poemes i jutgeu vosaltres mateixos.



La poeta calera es diu Àngels Puente, una altra escriptora que exporta la poesia Calera a l'exterior. En sentireu a parlar...


Gràcies amiga, els que t'estimem ens sentim orgullosos de tu.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris