Diuen, que hi ha dues coses que fan especialment feliç a les persones: una, fer coses pels menuts, l'altra fer-les per a la gent gran.
Ahir, dia 11 de novembre, vaig tenir la gran sort de poder fer una xerrada, del llibre "Jo Parlo Calero", a la residència de gent gran de L'Ametlla de Mar, l'Onada. Tot, gràcies a la Laura, una de les treballadores del centre, i a l'Ateneu Calero de la SCER, que s'hi va abocar en el projecte.
Vam ser-hi una representació de l'Ateneu, i la veritat és que ens vàrem emocionar tant que, amb la Laura, vam quedar per fer més activitats amb els nostres iaios, i la gent amb alguna discapacitat que també hi ha a la residència.
A molts els coneixia, a d'altres no, però quan em vaig presentar com el fill de la Matilde de Joan del metge i de l'Àngel de Gepus, ells sí que em van conèixer a mi. Segurament, amb gent jove, aquest fet no s'hauria donat. Em va fer força gràcia, que una de les iaies em va dir: "doncs no t'hagués conegut mai, si no ho dius. Que gran t'has fet, fill meu."
Jo li vaig contestar, que no només ells envelleixen, que nosaltres també ho fem. Però no hi pensem gaire en aquest fet. Potser si ho féssim, dedicaríem una mica més del nostre temps, encara que fossin uns minutes de tant en tant, a aconseguir dibuixar un somriure en els rostres desgastats pel temps, les lluites per sobreviure i les hores de patiment pels fills. Perquè encara que no ens ho acabéssim de creure, un dia, els iaios, serem nosaltres.
Gràcies a tots els iaios i iaies, que en tot moment van estar força atents, participatius, i sobretot riallers, que és el que es pretenia. I gràcies Laura, per donar-mos aquesta oportunitat de fer una cosa que veritablement valgui la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris