divendres, 17 de març de 2017

Poemes al Vent a Bot 2017


El passat diumenge 12 de març de 2017, quinze dels membres de l'associació Poemes al Vent ens vàrem desplaçar a la bonica població de BOT, terra de bon vi com ens recorda l'enorme bóta que presideix la rotonda d'entrada a la vila, per celebrar el dia de la dona i presentar l'Antologia 2016 de l'associació. Els versos es van barrejar amb l'esperit del dia i van fluir fins ben entrat el capvespre i ens els van endolcir amb una bona xocolata, coc acabat de fer i mistela del territori.

Vull donar les gràcies a totes les dones de Bot per l'acollida que ens van brindar i especialment a la Marta Baró organitzadora de l'acte i secretaria infal·lible de la nostra associació.
Per rubricar la tarda no va faltar una ampolla de bon vi de Bot per cadascun dels poetes.
Us deixo un dels poemes que vaig llegir i que inclou l'esmentada antologia.



IN ETERNUM

I sé que saps que sé que encara plores,
que no tens hores de repòs fa temps,
que no bufen els vents cap on voles...
I passen els dies i nits i el desig,
entre els llençols d'un llit que no veu són.

I saps que sé que crides el meu nom
i fins i tot hi ha cops que el puc oir,
mentre l'ahir, es marceix al calaix
i baix es van podrint nostres arrels.

I ja no em val un vers de matinada,
quan la corda tibada es va trencar.
Massa alt el preu d'estimar quan veus nafres
i foll t'agafes al ferro roent,
que esgarrapa un lament de qui el subjecta.
I ja no veus cap recta, al camí,
d'aquest destí que no et porta enlloc.

Tot sembla poc quan un no troba estima
i el seu amor culmina, en mocador
i és el dolor el que no el deixa viure...
Ni tan sols escriure el que et vol dir.
I és que no pots sofrir amb aquest dol,
que no et deixa alçar el vol, amb ala trencada
i a l'albada t'aferra al coixí.

I saps que sé que saps que és així,
que el temps mesquí et va furtant la vida,
que obre ferida que no es pot tancar
i et fuig de la mà sense preguntar,
si vols que es quedi almenys un abril.

De raons més de mil, per no tornar
mai més a remenar aquests draps...

I sé que saps, que sé, que encara plores.

Àngel Martí



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris