dissabte, 25 de març de 2017

Dia Mundial de la poesia a Gandesa, 2017


La biblioteca municipal de Gandesa, de la mà de la incansable Cinta, a la que hem d'agrair la feina que duu a terme perquè la gent es pugui apropar una mica més a la poesia, també va voler commemorar el Dia Mundial de la Poesia. Ahir 24 de març, va ser el dia escollit i amb els versos dels membres de l'associació Poemes al Vent, acompanyats a la trompeta per Josep Enric Juanós, es va poder gaudir d'una tarda diferent. El recital va ser maridat amb "Som dinou", un fantàstic vi cedit pel celler de la Cooperativa de Gandesa que va donar el toc especial a la celebració.

Aquest és un dels poemes que vaig triar per un dia tan especial:


UN PAS, UN CAMÍ

(Un cant a l’esperança davant el càncer)

Ja no t'has vist, al mirall d'aquests dies.
Un cor, un rostre, la vida envelleix,
manquen paraules i neix el panteix
i a aquest tren se li allunyen vies.
Van desfilant estacions, no s'atura,
veus mil rellotges que furten el temps,
aquest barbàric sacseig, sol, et venç
i el teu cos es podreix... I el cap madura.

I som mil noms abraçant-te en les hores,
que s'esmunyen ulls clucs, amb l'esperança,
i confiat i aferrat a la dansa,
has cercat la il•lusió... I ja no plores.
Escoltes força dels teus en la veu,
que han endolcit cada instant, dels instants,
i has retrobat totes aquelles mans,
que han aferrat el teu dolor, com seu.

I el teu desig arrelar-te a la terra,
i transmutar llàgrimes en saó,
que puguin ofegar hores de por
i et facin pugnar brau, aquesta guerra.
No has hagut d'habitar soledat,
a cada tremola passa entre ombres,
has vist la llum en les velles penombres,
entre embranzides verges, d'amistat.

Descobreixes horitzons on s'acaben,
saps que el sol neix amb la mort de la nit,
veus sucumbir l'insomni en el teu llit
i vas refent el futur que cercàvem.
Un bes és tot, quan el tot sembla res,
un vers és cant quan emmudeix el dia,
un alè d'esperança, melangia
i un pas, camí quan s’esgoten senders.

I som aquí per donar-te l'empenta,
i som aquí per cenyir-te ben fort,
i som nosaltres l’embat del teu cor
i volem ser la fe que avui et sustenta.
I ullaran més primaveres florides
i brancaran mil ametllers més en flor
i vetllarem plegats la mort del plor,
quan les mil nafres siguin adormides.  

Àngel Martí





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris