L'Alfabet de la Terra Muda. Poema.

 

Brames per un bres reblert de buidor.

Busques en el brau un batec salvatge,

fugint de les banalitats barates,

de les mil bogeries babilòniques,

del bacteri que abarrota les boires,

de l’abeurar d'aquesta aberració,

del fusell, la baioneta i la bala

que semblen brostar del bagul d’abans...

 

Bucòlics bastions badats i embastats

s’embranquen i s’abracen als badalls

i la bubota et fa balbucejar

a cada balanceig del teu balandre.

I tu batalles braçada a braçada,

no val abaltir-se en baixamar

per abatre l’abducció de la bèstia...

Abdicar, no és més que abandonar-te.

                                                  Àngel Martí

                                                  L'Alfabet de la Terra Muda

                                                  Editorial Amazon

Enllaç de compra l'Alfabet de la Terra Muda

Poema XIII l'Alfabet de la terra muda

Mentre va madurant la terra muda...

Mandats de mandrosos de manicomi,

mafiosos amb falç amb gust a maduixa,

mentiders medievalistes malalts

malacostumats a les majories

amb mil malabarismes malaltissos.

 

Malcriats que malbaraten maldestres

i malintencionadament malgasten,

i mamant de la mamella malversen

arrossegant maletes, amb malícia,

mentre et posen mampares al mannà

i et maneguen, astuts, amb manifestos...

I ells, màniga ampla; tu manilles.

 

Marcials maquinacions maratonianes,

un maremàgnum de marginacions

per marionetes del mercantilisme

que et van manipulant a manotades

i malvats et maltracten... i es masturben,

els maleïts malèfics malparits!

 

Ministeris de messiànics mesquins,

de matances, mausoleus i medalles...

i memoràndums de mendicitat.

De mapes maquiavèl·lics, pels màrtirs

que busquen marxar d'aquells que els maseguen.

 

I maquillen masmorres i martiris,

i miccionant metòdics, cantonades,

magnifiquen la presència del mascle...

Milhomes milionari, que ara mana!

 

Magistratures magistrals, de mags

magnànims, condemnant al magnicidi,

moderats moderadors modelats

per les monarquies momificades,

de majordoms, mordaces i morrions

i monstruosos monòlegs marcits,

per munyir murris i sense fer murga...

 

I et diuen malpensat, que són malsons...

I tu malvius entre materialismes,

metralletes, missives, misèria...

 

I mentrestant, amerada de merda,

macera i madura la terra muda.

                                                                      Angel Martí

L'Alfabet de la terra muda

 

Aquest poemari està dedicat a tots aquells polítics, pocavergonyes, que han fet de la democràcia el seu modus vivendi. Que no han dubtat en mentir, falsejar, furtar i robar quan el poble confiava en ells. Que han convertit als rics en més poderosos i als pobres en invisibles. Que s'han deixat arrossegar pels lobbies a canvi de seguir munyint la vaca de la qual els pagesos s'han de desfer perquè ells quan la munyen perden diners. Als que no han estat capaços de plantar cara a les elèctriques, a la banca, als fons voltor, a la indústria armamentista i al tràfic d'éssers humans. A tots aquests va dedicat aquest poemari, que no he volgut callar i del que a hores d'ara subscric tot i cadascun dels versos. Espero de cor, que si el llegiu i us sentiu identificats, us caigui la cara de vergonya.

III

 

Cabut, creuaràs camins cabdellats

per cabdills cobdiciosos i caducs,

coneixeràs caimans caçadors de cors,

cementiris de cendres sense censar,

calamitosos caciquismes crònics,

descentrats centenaris centralistes

que certifiquen càrrecs per cesària.

 

Centurions de cognicions coartades

i de coeficients a cocció lenta,

colpejant amb cuirasses: cants i cors;

censurant amb culatades calentes

aquest còlera... és la incoherència

que entre coàguls i crits centelleja

amb la certesa de no cedir mai

en la constància de cicatritzar

aquest cicló de ciència-ficció.

                                     Àngel Martí