El divendres 16 de març, després d'una aturada d'uns mesos, pel fet que gairebé tots estem centrats en la convulsió que viu el nostre País, ens vam tornar a reunir al Portal del Tamarit, a Tortosa, en una nova sessió de D!versos. Com sempre, l'entranyable Marina, ens va preparar un acollidor raconet del seu local perquè, de la mà de la Sílvia Panisello, poguéssim anar recitant i enraonant de poesia, acompanyats d'un vi de la terra i unes tapes.
Aquest cop les tres paraules proposades per fer versos, van ser: pau, múltiple i oxímoron, buscant la complexitat del repte. I la veritat és que la gent se'n va sortir força bé.
Una velada magnifica, amb bona gent i millor poesia.
Aquesta va ser la meva aportació...
Diria que reculem
quan avancem amb oxímorons
d'aquells que fimbregen
amb la bafa dels temps.
Ens diran que la pau es guanya amb la guerra,
que la salabror de les llàgrimes el feia dolç,
que al seny li cal un punt de bogeria,
que el captiveri ens pot portar la llibertat,
que entre ombres, les penombres son llum,
que les paraules de vegades són mudes
i la mudesa dels dies ens diu que estem sols.
I que l'amor és odi
i els petons ferides
i les carícies nafres que tatuen
la pell per sempre
i que els batecs del cor ens maten
i que mirem al cel cercant la terra...
i et diria que són múltiples les frases
que es van esborrant quan s'escriuen
en aquest món reblert de realitat imaginaria.
Àngel Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris