#Poema #No al transvassament

ARROSSEGANT ELS PEUS i ALÇANT LA VEU

Naixem, vivim i morim en terra de fang,

entre mil laberints de sèquies estretes,

entre mosquits i canyissars que es queixen

quan els fustiga el vent de mestral.

  Amb l'aigua a ras de genolls, que ens aferra

a la terra humida que va minvant

i amb les mans arrupides i cansades

d'anar esporgant paràsits que ens roseguen.

Creixem entre joncs venerant el riu,

entre colls verds que dibuixen sagetes,

en un cel d’esperança que no fuig,

i entre flamencs que dansen en nits de lluna,

en una llacuna que fa d’espill.

Creixem lluitant per un riu, que és nostre,

entre barraques que ens guarden la història,

defensem amb veu i falç la memòria,

de tots aquells que es van cremar el rostre

amb la feroç faena sota el sol.

Naixem descalços i vivim descalços,

sobre barcasses, els ponts i els pontons,

entre horts casolans i els ous de casa,

amb la veu estrident de nostra raça,

i amb embornades dels bous cap llaçats,

entre els habitants que criden cansats

contra un transvasament... la gent s’alça!

Naixem, vivim i morim en el sud

d’aquest petit País que ja no calla,

que al so de gralla, alça castells,

que vol preservar el record d’aquells

que lluitaren fins la mort per la terra.

Prou guerra per furtar l’aigua del riu!,

deixeu-lo que mori allà on viu!,

deixeu-nos viure de l’aigua i la terra!

Angel Martí Callau