I ens aferrem a un darrer sospir,
aquell record d'un temps que ja ha passat.
l'últim alè que ens queda per somiar
que som el que vam ser i no el que som.
I cada dia és llàgrima nova
i ens anem despullant a poc a poc,
per afrontar de nou la travessia
en les gèlides aigües del fracàs.
Angel Martí Callau
(Del poemari El desfullar de les ànimes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris