dimarts, 23 de febrer del 2016

#poema Novembre Negre

NOVEMBRE NEGRE

Plou a París aquest novembre negre.
Una ciutat silent que plora sang
en una nit d'espelmes que no moren,
il·luminant un País a les fosques.
Jo sóc París i una llàgrima més!
On són els Déus quan un poble els implora?
Qui sembra guerres en terres de pau?
Plou a París i al món aquest novembre
de mil preguntes sense cap resposta.
Un retrat pel record i el dol perenne
d'un univers de misèries humanes.
Crema París i fumegen les ànimes
en la ciutat de l'amor i... del pecat.
Cent vint-i-sis camins sense arribada
i nou dreceres sense paradís.
Sobra el dolor i manquen les paraules,
sobren els odis i manquen perdons,
sobren silencis i manquen poemes
en aquesta ciutat que avui no dorm...
Sommes tous París! Vous êtes la liberté!

(Poema accèssit premi del jurat tècnic i accèssit premi del jurat popular en el XVI concurs de poesia breu de l’Esplai d’Olot fundació La Caixa)


Angel Martí Callau

2 comentaris:

  1. És preciós el poema, plasma la realitat del terrorime social, amb la sensivilitat i el dolor que es desprén, enhorabona pel premi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gracies Gloria, moments tràgics que no poden quedar en l'oblit.

      Elimina

Comentaris