El passat dijous 14 de febrer, la gent del col·lectiu "Poemes al Vent" vàrem presentar l'antologia de poemes 2018 a la biblioteca de Mora La Nova.
En arribar, amablement, ens van mostrar les magnífiques instal·lacions de l'escola d'art on els nostres joves i no tan joves (està obert a gent de totes les edats) poden aprendre les tècniques de la ceràmica, escultura, pintura... Realment preciós!, enveja sana de veure com un poble tan petit, en temps difícils com aquests, aposta de manera decidida per l'art.
Amb la sala de gom a gom l'escriptor Miquel Esteve, va fer un repàs de la varietat poètica que es pot trobar en aquest poemari.
Intercalant els versos amb precioses peces de piano interpretades pels nens de l'escola de música de Mora, la màgia va anar fluint entre les parets de llibres de la sala.
Com a tast, us deixo un poema meu inclòs en aquest recull.
www.angelmarti.cat
La curiosa història d'un glaçó
Et sabies un diamant
d’aquells admirats...
perfectíssim,
indestructible a les
càbales dels maldients
quan el glatir del cor
d'aquella que et
tastava,
no era debades.
Però et va queixalar,
com una hiena famolenca
en esgotar-se-li la
carronya
arraconada per a les
nits d'abstinència.
I vas escoltar el
lleuger cruixir dels cristalls,
i et vas veure ofegar
... len ta ment...
com l'espessor de la
saliva
quan no diuen les
paraules;
i et vas arraulir al
fons
... sense fer soroll.
En la foscor d'un racó
de la barra,
apartat de res i
pendent de tot,
ignorat!
Jeus presoner d'un got
de tub,
buit i solitari... i
transparent...
I et vas fonent amb les
restes
àcides i amargants
del bocí de llimona
rosegat
... com tu...
i la ferum d'alcohol
barat
que encara traspua
dels finíssims murs de
cristall
que et separen la vida
de la mort.
No valen subterfugis
quan veus que en aquest
cau
ningú no et desitja
i passes de glaçó
saborós
a una aigua tíbia,
bruta i rebregada
que ningú vol degustar.
I fins i tot,
abans d'esgotar-se la
nit,
un o altre, apagarà una
burilla
macerada amb la
nicotina
de ser xuclada fins a
les entranyes
... i t'aviarà,
ignorant el que una nit
vas ser,
per l'obscur forat de
l'aigüera.
Àngel Martí
