Avui us deixo un poema que també vaig escriure fa un grapat d'anys i sembla que era premonitori del que vindria. Del poemari El Desfullar de les Ànimes, aquesta Travessia... que estem vivint.
En aquest enllaç el pots escoltar
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el desfullar de les ànimes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el desfullar de les ànimes. Mostrar tots els missatges
dijous, 2 d’abril del 2020
dimarts, 5 de febrer del 2019
Club de lectura de poesia de Gandesa
Quan a un l'inviten a un club de lectura de poesia, per parlar d'un dels seus poemaris, les primeres reaccions són una mescla de sorpresa i joia -Amb els milers de poemaris que s'escriuen diàriament, han pensat amb el meu? -Cavil·les. Un cop superat aquest estadi i ja des de la tranquil·litat que dóna el pas d'un temps prudencial, penses -Bé, per la grandària de la població i tenint en compte que la lectura de poesia és absolutament minoritària, un club específic només de poesia... Seran com a molt 4 o 5 persones, i això sent generós... I arriba el dia.
Després dels nervis del viatge, pensant que arribes tard, darrere un camió que avança amb la lentitud d'un cranc pelut, i que et deixa prou temps per, mentalment, repassar aquells petits detalls del llibre que vols que els lectors recordin; quan finalment, un cop trobat estacionament en les proximitats, practiques un parell d'inspiracions profundes per dissimular els nervis, entres a la biblioteca i t'adones que hi ha més d'una dotzena de persones esperant, llavors sí que t'emociones de veritat. Però no tan sols pel fet d'estar allí, sinó perquè veus que quan darrere un projecte hi ha gent que el viu i el treballa de veritat, que s'identifica amb el que fa i a més ho fa bé, la gent respon.
Que en un poble com Gandesa, la biblioteca Municipal aconsegueixi tenir un club de lectura, específicament de poesia, de 14 persones i que a més, tal com m'explicaven, aquests lectors i lectores vinguin d'altres poblacions, algunes properes i d'altres prou llunyanes, vol dir que les persones que estan al front duen a terme una tasca impecable.
I en aquest cas tant la Cinta, la responsable de la biblioteca, com l'Albert Guiu, el coordinador del club de lectura de poesia, són un clar exemple d'aquesta teoria. Tots dos han sabut arrossegar, amb el seu caràcter especialment proper i càlid, a un grup de gent molt diversa, a llegir assíduament poesia, demostrant amb escreix que com deia algú, que ara no cal nomenar, "... La feina ben feta no té fronteres..."
La veritat és que tots plegats em van fer sentir com a casa. Escoltar a diferents persones declinar els teus poemes, veure que pregunten i s'interessen, que s'emocionen i que de tant en tant deixen anar un: "...a mi este m'encanta...", considero que per qualsevol persona que escriu, és reconfortant.
Vull agrair a tot el grup de lectura l'interès i el tracte que em vàreu donar i sobretot us encoratjo a seguir al club i a mantenir viu l'esperit de la poesia als vostres cors que, en moments difícils, sempre és un bon refugi. I no us avergonyiu mai de llegir poesia, com em comentava alguna de les lectores, el meu pare sempre em diu que només hem de sentir vergonya de fer coses mal fetes i té tota la raó.
Segurament, si en aquests moments els que mouen els fils del teatre de marionetes que és la nostra societat llegeixin més poesia, potser, el món funcionaria d'una altra manera.
dimecres, 11 d’abril del 2018
Llibres de casa per Sant Jordi
Aquest Sant Jordi regala llibres de casa.
Aquí en tens cinc per triar.
https://www.amazon.es/Llunes-vellut-i-marbre-poemes/dp/1522096647
Entre totes aquestes llunes de vellut i marbre, he anat escrivint i recitant de tot allò del dia a dia. Així, he viscut nits de fosca absoluta veient naus sense rostres que s'enfonsaven cercant l'esperança, vànoves de cartó als carrers o màrtirs sense nom que s'enduien mil noms, que no pretenien ser màrtirs. He viscut llunes en quart minvant cercant paraules que s'esmunyien, d'altres en quart creixent amb silencis amb gust a canella, o que dissimulaven les escletxes... Finalment, sense cap mena de dubte he viscut moltes nits de llunes al ple, que m'aixoplugaven de la fosca. He viscut llunes aprenent a estimar amb el llenguatge del cos i dels versos, recordant instants de criançó o somiant passejar de bracet amb les dones que més m'han estimat i que més estimo...
https://www.llibreriasarri.com/cat/libros/de-part-cert_0010142268
En aquests setze relats, "de part
certa" l'autor ens transporta amb una prosa senzilla, intimista i de fàcil
lectura a mons desconeguts, complexos i de vegades convulsos. El d'un soldat de
Déu, d'un home ocell, d'un expert en viatges astrals, d'una experiència
d'adolescent, d'un presidiari poc convencional, d'una ment torturada o d'una
vident. En altres, amb un estil propi, mescla delicadament la prosa
imaginativa, amb polsims poètics, que atraparan al lector en una teranyina de
la qual, difícilment, en podrà sortir. Històries d'amor entre un home i una
olivera, la dura vida d'una figa, la rebel·lió d'un ocell inconformista o fins
i tot el relat d'unes màgiques barbes de nan el passejaran per una fantasia tan
real com la vida mateixa.
El nexe comú d'aquest llibre és
precisament que, en totes les històries en un moment o en un altre, apareix
aquesta frase tan utilitzada en els pobles petits quan un no vol revelar la
font de la informació que dóna, "de part certa".
Us convidem a buscar el missatge
amagat en cadascun dels relats, doncs, de part certa us puc ben dir, que cap
d'aquestes històries us deixaran indiferents.
Llàgrimes de sal és una novel·la
apassionant, que narra la insòlita i estreta relació que manté un jove entre la
mar, l'amor i la mort. Ens mostra la duresa i la tendresa en els homes de la
mar i com de vegades les casualitats de la vida et poden portar per sendes
insospitades.
El coneixement del món de la mar
i la pesca, li permet a l'autor barrejar realitat i ficció, fent un retrat
detallat de situacions extremes en el dia a dia del protagonista. L'Arnau, un
jove pescador educat en una família d'arrels marineres, per circumstàncies de
la vida haurà de madurar abans d'hora i enfrontar-se als reptes a què la vida
el sotmet.
Ambientada als anys quaranta,
sense dubte, és una novel·la que no deixarà indiferent a aquells que estimen la
mar.
https://www.libreriaproteo.com/libro/ver/id/1679756/titulo/el-desfullar-de-les-nimes.html
El desfullar de les ànimes és un poemari on l’autor ens presenta
un personatge que manté una constant lluita, que enfronta cor i seny en tot allò
que veu i no vol veure. Ens endinsa en la complexitat de les relacions de parella, els conflictes interns
entre el que va ser, el que és i el que hauria de ser, en els missatges no
desencriptats, en les soledats del desprès, en els dubtes existencials, en les
pors a buscar nous camins, en les llagues dels records, en el renéixer de
l’esperança...
Els poemes s’estructuren en una història quotidiana i
actual que despulla els sentiments més profunds i secrets d’un ésser, que
lluita amb la realitat per poder subsistir internament i trobar una drecera en
el pedregós camí del amor.
Escacs un regne
màgic és un conte que, en forma d'aventura fantàstica i de forma divertida
introdueix als nens en el coneixement del món dels escacs.
Està ambientat a l'Ametlla de Mar i és recomanat per a
nens a partir del cinc anys.
dimecres, 20 d’abril del 2016
Presentació El Desfullar de les Ànimes a Tortosa
El passat 15 d'abril de 2016 i a les 19:30 h, aprofitant la presentació de l'antologia 2015 de Poetes de l'Ebre, es va fer la presentació del meu poemari, El Desfullar de les Ànimes, a la sala polivalent de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
La presentació va anar a càrrec de la Presidenta de l'associació, la Sra. Gloria Fandos i va contar amb la presencia del Sr. Josep Maria Franquet i Bernis.
La presentació d'ambdós llibres va estar amenitzada pel cantautor Josep Maria Bonet i la seva guitarra i van recitar diversos membres de l'associació Poetes de l'Ebre i Adriana Alonso-Villaverde de Calacultura.
Agrair a l'Associació Poetes de l'Ebre i a la seva presidenta, el fet d'organitzar aquesta presentació a la capital de la comarca, per descomptat, a la biblioteca Marcel·lí Domingo que com sempre ens va acollir amb les mans obertes i als companys i amics que van voler assistir a l'acte.
Angel Martí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)