Exposició de la Vicentica Comes a Tortosa

Són poques les ocasions en què em quedo sense parla, però ahir va ser una d'aquestes. 

La Vicentica Comes, que per cert, encara que no us ho poguéssiu creure, també es va queda sense paraules, va inaugurar una exposició dels seus quadres (carbó i sanguines) a la biblioteca municipal de Tortosa. Els convidats per omplir aquest acte, vam ser la gent de poetes de l'Ebre; tot i que també va haver-hi una representació del col·lectiu l'Ateneu Calero, per fer-li suport. L'Acte el van obrir l'Alcaldessa de Tortosa i el Regidor de Cultura de la ciutat. Quan em va tocar recitar el meu poema, els nervis se'm van aferrar a les cordes vocals de tal manera que gairebé no podia ni parlar. Després de cavil·lar una estona em vaig adonar que van confluir tres factors importants: el primer que no és gens habitual veure una calera exposant quadres representatius de la història del nostre poble a un altre municipi, el segon que feia uns instants la Roser Llanes havia recitat un poema escrit per mi feia uns anys, amb l'exquisidesa que ella sap donar-li a la paraula i el tercer, que vaig cometre l'errada de declamar uns versos que ja fa un temps sempre recito acompanyat amb la guitarra de l'amic Enric, i realment em va fer falta. De tot això només hi ha una cosa important, que una calera va portar, amb imatges, la història del nostre poble a Tortosa.

Com sempre, no puc acabar sense agrair a la Irene Prades i la resta de companyes de la biblioteca de Tortosa la seva dedicació, a la Vicentica per saber transmetre la vida dels caleros amb la senzillesa d'un llapis, a la meva estimada Roser Llanes per fer lluir, tal com ella sap, una poesia meva i al meu amic Enric Franch, al que vaig enyorar moltíssim quan recitava, les hores de feina que li comporta musicar els meus poemes.

Per cert, encara teniu fins a final de mes per gaudir de l'exposició.