dilluns, 27 de febrer del 2017

D!versos a "Lo Tamarit"

Gairebé sempre es fa força complicat trobar llocs on parlar de temes culturals, però si aquestes xerrades, les hem de centrar en la poesia, llavors  que és quasi impossible poder localitzar espais a les nostres contrades. No obstant això, sempre hi ha gent disposada a apostar per aquests punts de trobada, absolutament minoritaris, on la gent amb inquietuds poètiques o simplement l'iteraries, poden passar una estoneta agradable intercanviant opinions o senzillament llegint fragment de textos interessants.
Una aposta clara i decidida l'han fet a Tortosa La Marina Odena Suredes i la Silvia Panisello Cabrera, amb el bar-restaurant Lo Tamarit, ubicat enfront mateix de la Catedral de Tortosa, a la voreta del riu.
Sota el nom de D!versos, un cop al mes, poetes i escriptors de les nostres terres tenen un espai on trobar-se i llegir poesia. Generalment, es proposen tres paraules sense cap connexió entre elles i a partir d'aquestes els assistents han de crear o cercar poemes que les continguin. 
Sense dubte una magnífica experiència que us recomano.
El mes passat vaig tenir la sort de ser invitat i poder assistir. Us deixo el poema que vaig crear a partir de les tres paraules que varen sortir.


Sufí, ciència i selva
(Lo Tamarit 10-02-2017)

Veureu el sufí que hi ha en mi quan parlo,
mentre el meu vaixell salpo, per fugir.
No vull que em deixeu amarrat aquí,
en aquesta selva esvelta i feroç
quan jo cerco sentiments i poemes,
quan demano llàgrimes per les penes
i un bocí de cor per la compassió.
No em feu demanar perdó per ser tendre,
ni em dicteu condemna pel meu dolor,
deixeu-me allargar la mà a la por
dels que busquen famolencs l'esperança.
No em feu ballar aquesta dansa amb fils
que em facin bellugar cames i braços.
Deixeu-me parlar dels llaços fidels
del misticisme del goig d’estimar,
esquinçar tots els vels del captiveri
i abraçar als que lluiten pel camí
d'humanitzar un món sense destí,
trescant pel laberint de la inconsciència...
Vull creuré amb l’essència de l’humà.


                           Àngel Martí Callau



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris