El darrer Vermut de Calacultura del 2017

Ahir, diumenge 17 de desembre, el col·lectiu Calacultura de l'Ametlla de Mar, vàrem voler tancar l'any dels Vermuts amb una activitat diferent, especial i que va resultar força gratificant pels 33 participants. Es va contractar un autocar que ben aviat es va omplir i de mà de l'autor, es va fer una ruta per les esglésies i ermites que el pintor local Joan Rebull ha decorat amb els seus retaules. 

Gaudir de la bona pintura sempre és gratificant, però si a més el mateix autor et fa de guia explicant amb tot detall el procés de creació i anècdotes que envolten l'obra, es converteix en una experiència realment especial i si pots tancar l'excursió amb un magnífic dinar de germanor, llavors és posar-li la cirera al pastís.

Gràcies Joan Rebull per regalar-nos aquest viatge a la teva obra, gràcies per la teua amabilitat i disposició i sobretot gràcies per pintar.

Som amb tu - El poemari solidari

El divendres 15 de desembre l'associació Rimaterrània, va presentar a l'Ateneu Barcelonès el llibre solidari per recaptar fons per la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia "SOM AMB TU". 108 poetes dels Països Catalans i el grup Txarango, que van compondre una preciosa cançó i un videoclip per promocionar aquest poemari, units per una causa. 

Per mi ha estat emocionant i tot un goig poder participar en aquest llibre tan especial.

Hi ha molta gent darrera d'aquest projecte que s'ha gestat durant força temps: la revista "SOM-HI" de Malgrat de Mar, Vicens Tomàs, el dissenyador Pep Boix, el pares i mares dels nens protagonistes de les fotos i videoclip, la Laura Borràs, el grup Taxarango, tantíssims poetes que hi participen, l'associació Rimaterrània i sobretot els membres de la Fundació Enriqueta Villaveccia.

Comprar aquest llibre, no és tan sols adquirir una àmplia mostra de la poesia que actualment es fa al nostre País, adquirir-lo és regalar esperança a molts nens que han de lluitar diàriament per quedar-se amb nosaltres. Els beneficis tant del llibre com ells drets d'autor de la cançó aniran íntegrament a la fundació.

Us deixo el poema que vaig escriure per aquest projecte i el videoclip promocional de Txarango.

Gràcies amics de Rimaterrània per pensar amb mi.

M'ennuega i no en tinc dret

(Fundació Vilavecchia 26-05-2017)

No tinc cap dret a plorar

si d'entre els freds barrots de metall

i el distret ball d'una llum blanca,

veig esbossar tendres rialles en dansa.

No tinc el més mínim dret a caure, no em cansa

veure com et lleves agraint el sol

sense dol, quan encetes un matí

que ahir donava ja per mort.

Ni tan sols puc exercir el dret a cridar

quan tu m'emmudeixes la pena

i assumeixes la injusta condemna,

que sense atenuants, la vida et va imposar.

No tinc cap dret a l'insomni

quan el teu somni és senzillament dormir.

Ni tan sols a la tristesa

quan veig que la teva certesa,

és el desig de fer-te gran

i seguir lluitant per sobreviure

i poder escriure en un vers la gesta,

d'una altra derrota al cranc.

No, no tinc cap dret a fer-me petit

si em miro al melic

mentre el teu cos menut, dissimulant, gemega

i el teu dolor m'ennuega...

mentre en els teus ulls no vegi por.

Àngel Martí Callau

PREM AQUÍ PER VEURE EL VIDEOCLIP DE TXARANGO

Nadal en groc - Poema

Nadal en groc

Tintarem de groc aquest Nadal

encerclat en barrots d'injustícia

i nevaran llaços d'esperança

pinzellant els carrers, que seran plens

d'aquells que no hi poden ser.

Tintarem de groc cada dia que no arriba,

cada instant que es detura

on mai s'hagués hagut d'aturar,

si amb la raó no calgués la força.

Tintarem de groc cada somni

mentre passi de llarg el rei blanc

i el fet de creure amb la gent porti a l'exili

i pregar llibertat sigui condemnat. 

Tintarem de groc aquest País

l'estel que llueix apagat a l'arbre,

el tió que dorm somort a la soca

i els pastorets que ploren, adorant al nen.

Tintarem de groc aquest Nadal

anhelant que la màgia que l'embolcalla

faci que aquest color de súplica

no hagi de ressuscitar al tercer dia.

Àngel Martí Callau

Bones Festes!

Terres de l'Ebre i Matarranya, encisadores

Els que aneu seguint aquest humil blog, sabeu perfectament que no sóc gens aficionat a comentar llibres. Sempre he tingut clar que per opinar sobre les obres d'altres autors s'ha de tenir una formació específica i un coneixement de la literatura, que està força lluny del meu abast. 

No obstant això, de vegades, per aquelles casualitats de la vida, et cau a les mans un exemplar d'aquells que et remouen l'ànima. Un llibre especial, diferent, en el que l'autor t'anul·la la voluntat i et transporta allà on vol, al seu món de colors que difuminen i desdibuixen els paisatges heterogenis, obsequiant als ulls del lector amb un miracle. Racons màgics d'aquells que, segurament, algun cop has vist però mai t'has aturat a paladejar, a donar-te el temps necessari per gaudir de l'ofrena de la naturalesa. I avui, em veig obligat a escriure sobre un d'aquests tresors.

Qui ha tingut el plaer de llegir alguna de les innumerables obres de Vicent Pellicer i Ollés, sap que tenen quelcom especial que fan que per un instant t'oblidis de tot i et capbussis en el territori que magistralment retrata bé sigui amb imatges o amb paraules, ja que en el seu cas la dita que: "Una imatge val més que mil paraules", perd el sentit.

"Terres de l'Ebre i Matarranya, encisadores", és una veritable peça de col·leccionista. 216 pàgines il·lustrades amb 146 espectaculars fotografies del territori (Baix Ebre, El Montsià, La Ribera d'Ebre, La Terra Alta i el Matarranya) que barreja amb pessics d'una exquisidesa prosa poètica perfecta, que qualsevol amant de la natura sabrà degustar.

Cada detall està especialment cuidat, fins i tot el fet de mostrar els textos en català, castellà i anglès, ningú es pot quedar sense fer un tast dels nostres singulars paratges.

Vicent ens diu només encetar el llibre: "Durant quasi tres primaveres he recorregut pobles, muntanyes, valls, rius, boscos... He tastat pa acabat de fer en forns de llenya amable. He descobert perfums novells d'immensos camps de fruita dolça. El Delta m'ha pintat albades insòlites. He navegat per lleres curulles de cançons seductores. Des de talaies privilegiades he contemplat la frenesia dels sembrats. A boqueta nit, sota la llum inesgotable dels estels que embolcallen aquestes terres, he somiat mons de formositat exquisida, que m'il·lusiona de compartir amb vosaltres." I realment aquests tres anys de feina es respiren. Hores i hores rere l'objectiu per captar un instant desitjat, de llargues caminades pels raconets del nostre territori, d'olorar mar, riu i muntanya, de viure tot allò que ha volgut desar entre el paper perquè ara nosaltres ho poguéssim reviure.

Gràcies Vicent per facilitar-nos l'accés als teus llocs especials, a mi m'has fet xalar força.

Heridas de Sal - Natalia Marca

Aquest divendres 24 de novembre, a les 18.30 h i al Centre d'Estudis Canongins, de La Canonja, tindrem el plaer de presentar el segon poemari de Natalia Marca "Heridas de Sal", acompanyats a la guitarra per Barto Merino.

Un llibre punyent on l'autora ens mostra com la mar sempre ajuda a cicatritzar el rastre de les ferides tendres, que els amors intensos van tatuant a la pell dels amants. La lluita entre l'estimar i el sofrir, entre el record i l'oblit...

53 poemes intensos que posen al descobert les entranyes de l'autora, que es despulla davant la mar per demanar-li ajut.

Dolor, por, esperança... i sal.

"Y cabalgo hasta la saciedad

para acabar recostada

en la orilla dorada,

abrazandome a la primavera."

                          Natalia Marca

Versos per la llibertat a l'Ametlla de Mar

Ahir diumenge, 19 de novembre de 2017, a les 11.00 h a la Plaça Nova de L'Ametlla de Mar, es va encetar un recital poètic-musical que, sota el lema "Versos per la llibertat", feia una crida per demanar la llibertat dels presos polítics catalans. L'acte organitzat de manera espontània per uns quants caleros, va comptar amb el suport de Calacultura, Comitè en defensa de la República de L'Ametlla de Mar, ANC de L'Ametlla de Mar i l'Ajuntament.

Montse Cateura amb la lectura d'un manifest demanant la llibertat dels presos va obrir l'acte. Fins a les 13.30 h van desfilar poetes i músics arribats d'arreu de Catalunya.

La coral Verge Candelera, esperonada per tot el públic assistent, van tancar l'acte amb Els Segadors mentre un grapat de globus enlairaven els poemes recitats al cel.

Un matí ple d'emocions intenses, moments preciosos i força gent que va voler donar suport a la iniciativa i d'alguna manera fer-se sentir.

Personalment voldria agrair a totes i cadascuna de les persones que van fer possible aquest acte, que no és més que un gra de sorra en aquest immens desert que ens queda per recórrer:

Sergi Brull, Andreu Subirats, Miquel del Roig, Rafael Haro, Rafel Jornet, Mª Espina Niella, Eva del Amo, Montse Cateura, Joan Rebull, Enric Franch, Joan Callau, Marta, Forment, Josep Lleixà, Maria Brull, Ester Berenguer, Juan Argentó, Montse Cercòs, Imma Forment, Andreu Alanyà, Anna Martí, Montse Pallarés, Pili Alegria, Roser Llanes, Adriana Alonso-Villaverde, Miquel Accensi, Anna Mª Vallvey, Ramon Gonzalez, Susana Encinas, Celine Borràs, Barto Merino, Joan Gimeno Conesa, Manel Brull, Carme Lopez, Cristina Company, Albert Guiu, Conxita Jimenez  i finalment la Coral Verge Candelera que va tancar l'acte amb Els Segadors.

També es va recitar un poema coral, que va néixer a Facebook per iniciativa de la Carme Lopez, la qual va escriure uns versos i va demanar que altres poetes continuessin el poema. Van participar en aquest text:

Bep D’Utxí, Núria Garcia, Julia Badal, Xavier Sabaté, Ze Pequeño, Imma Forment, Tere Bas,  Pilar Cabrera, Fe Ferré, Eduard Casas, Jaume March, Luz Marí Casanueva, Anna Bruguera, Cristina Company, Consol Vidal, Ignasi Carbonell, Carmina Ral, Joana Sargantana, Celestí Ventura, Marisol Nogués, Miquel Tolosa, Ter Tarrida, Àngel Martí, Anna Ramon Ocejo, Anna Lls, Montse Pellicer i la mateixa Carme Lopez.

A tots organitzadors, participants i col·laboradors, gràcies per la resposta.