Varsòvia

VARSÒVIA

12-10-2016

És gris el somrís del paraigua.

Les llambordes, llagrimegen eternament

les passes del lament dels dies d'història.

Tot per fer, entre acords de piano.

Clavegueres de vida i d'esperança

que perduren en bronze a la plaça,

mentre reneix la ciutat del record perenne.

Voreres daurades de tardor

et remembren que tot s'acaba

i tot s'alçarà nou en primavera

amb l'esplendor dels somnis

i sense l'oblit dels dies de mort.

Carrers empedrats on s'escola la sofrença,

d'aquells que són perquè varen resistir

i dels que fugiren, per creure,

amb el pànic com a únic equipatge de mà...

Dels captius de la tortura,

encadenats a la injustícia.

I el Vístula s'ho mira incrèdul.

I veig rostres en blanc i negre

que un dia foren pinzellats

de blau nit i vermell fetge.

Encara oloro a gas, a cendres,

a la pols dels enderrocs

i al fum de la misèria.

Encara veig els vagons,

amb bitllet d'anada,

les estrelles roges d'orient

i les creus gammades d'occident,

un bocí del mur de la vergonya

i la sang de les espines, ara rovell anyenc

escondit dels dies de pressa.

Desem aquest regust

en el bagul dels instants sense retorn

i fonem la clau del pecat,

en el foc etern de l’infern.

Angel Martí

#Microconte 12

Microconte 12

Aquella dona enigmàtica, li va fer mostrar el palmell de la mà. Amb el dit li va recórrer les línies i la vida, molt a poc a poc. Una mirada gèlida com el glaç, silenci de nit de fosca. Era trèmol el camí sense tornada i no hi havien molles de pa.

A. Martí

Arran de vers, a frec de llavi

El passat dijous 22 de setembre de 2016, vaig tenir el goig de ser invitat al programa que condueix la poetessa Isabel Ribera Carné, de Ràdio Constantí "Arran de vers, a frec de llavi". Un programa específicament literari que s'emet el dijous a les 20:00 h al 97.9 de la FM. Vàrem parlar de Llàgrimes de Sal, El Desfullar de les Ànimes i de literatura en general i nous projectes.

La veritat és, que va ser una experiència molt gratificant, en un ambient distès, on vàrem recitar un grapat de versos i escoltar cançons d'aquelles que un recorda per sempre.

Agrair a tot l'equip de ràdio Constantí i en especial a la Isabel Ribera la seva amabilitat i convidar-vos a escoltar el programa. Avui en dia no és gens fàcil poder trobar espais radiofònics per desconnectar i relaxar-se una estoneta.

Us deixo l'enllaç d'aquest programa en concret.

http://www.constantiradio.cat/descarrega_pgm.php?id_alacarta=4647

#Microconte 11

Microconte 11

Aquella era la seva primera nit per explorar l’estima. Tant per aprendre i tant per somiar. I el primer aprenentatge, va ser la senzillesa en què l’amor, quan s’acaba, pot fer néixer una llàgrima.

Angel Martí

Naus sense rostre

NAUS SENSE ROSTRE 

(20/04/2016)

Gira la roda entre grillons i versos,

en els folls universos de fredor,

buits de claror i de paraules dolces.

Claves els colzes absent d'aquest món

i veus que es fon entre mars sense ports,

entre ports sense fars i naus sense rostres.

No veuen sostres sense veure estels

els fugitius de les misèries nostres,

mentre degusten ostres per signar

com atorgar el dret a l'esperança,

amb la tardança del que pot triar.

I hauran de suplicar genolls a terra,

que no porten la guerra a les mans,

que no són huracans, ni focs d'estiu,

i fer callar al que diu que ens porten gana.

I el poble clama a la humanitat,

a uns éssers sense pietat que no ploren,

mentre aquells moren per un nou futur.

Tot un absurd que els ofega en sal

i un temporal va engolint els somnis.

I els cants de por no deixen que t'adormis,

entre muntanyes de versos forçats,

que posen creus als sembrats de despulles

sota l'aigua sense trobar paraigua,

que pugui aixoplugar almenys l'instant.

I entretant es van aixecant tanques,

pels que poden nedar cap a la vida,

per aturar la fugida dels morts.

I entretant es van aturant cors...

I entretant una nau arriba buida.

Angel Martí

IV Premi de Poesia de Vimbodí-Poblet

Tan sols quatre paraules per agrair als membres del jurat del IV premi de poesia i relats breus de Vimbodí-Poblet, aquest primer premi al meu poema "Dies sense veu", que parla del drama dels refugiats sirians i que podeu llegir en aquest mateix bloc en el post de Poesia des dels balcons.

Un agraïment també a l'Ajuntament de Vimbodí, al casal de la gent gran i al poble en general per l'acollida que m'han donat i per promocionar la literatura catalana.