diumenge, 22 de maig de 2016

Presentació de l'associació social i cultural gitana de Valls


El passat 20 de gener de 2016, a les 19:00 h es va presentar l'Associació Social i Cultural Gitana de Valls i per aquelles casualitats de la vida, que de vegades un no sap com s'han donat, vam ser invitats a l'acte.
L'acte, solemne, però a la vegada alegre, es va fer al teatre principal de Reus, amb la presència de personalitats destacades del món gitano, regidors i alcalde de Valls i representants del cos de Mossos d'Esquadra.
Va ser un acte d'aquells que un recorda de per vida, com a molt especial. Els parlaments, especialment per part dels dirigents gitanos, van ser molt emotius, demanant al seu poble que s'integri a aquesta societat des de la intel·lectualitat i sense perdre les seves tradicions, però adaptant-se a les nostres.
No van faltar un recital de poemes dedicats a la cultura gitana i per descomptat, música, guitarres, caixons, palmes, timbals i rumba catalana, que van continuar inclús després de finalitzar l'acte, en el berenar.
Aquest acte, em va refermar en la creença, del fet que, obrint les mires al que desconeixem, ens adonem que els estereotips, els missatges que ens arriben o la visió parcial de les coses, no fa més que desvirtuar la realitat que vivim i únicament, apropante a allò que no coneixes, a les diferents cultures i maneres de pensar i sobretot, escoltant a la gent, vingui d'on vingui, pots arribar a entendre la realitat plural, en la qual vivim i trencar els perjudicis.



FRONTERES 

No hi ha fronteres en la pell de l'home,
tot són els jocs d'atzar de la vida,
que obren o van tancant la sortida
d'aquest rosec distret en nom del món.

No hi ha àliga ni colom, que voli
lliure per aquesta terra de pas,
tot és un tast entre hores que juguen
i s'esmunyen sense temps per un bes..

I no hi ha més que sobreviure lent
per allargar el moment de la funció.
Es tanca el teló i no hi ha perdó,
ni aplaudiments a aquells dements
que pinzellen fronteres a la pell.

Potser sóc vell per trobar resposta,
al temps que se m'acosta, impacient,
però em sento valent en la batalla,
per alçar a la gent que calla, cridant!

Cal ser constant, en la lluita justa
al que no s’ajusta a un color,
sense por al dolor d’un fusell...

Trenquem fronteres en la pell de l'home.

Angel Martí










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris