II Premi de Poesia Recitada Ribera d'Ebre

Tot un goig haver pogut estar entre els finalistes d'aquest II Premi Ribera d'Ebre de Poesia Recitada. Felicitar als dos guanyadors: Joan Armengol i Montse Bastons.

Nivell altíssim dels recitadors i dels organitzadors d'aquest premi. Un acte preciós, en un lloc emblemàtic de Vinebre, Ca Don Joan, un palau renaixentista del S. XVI, amb façana barroca, restaurat recentment.

Tarda de bona música i fantàstica poesia, amb autors i autores d'arreu de Catalunya.

www.angelmartí.cat

Esmorzar literari de Sant Jordi 2019

El passat 13 d'abril, l'associació Dillums d'Arts al Forn, amb el suport de l'EMD de Jesús, L'Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre, van organitzar el ja tradicional esmorzar d'escriptors de Les Terres de l'Ebre, amb motiu del dia de Sant Jordi. Aquest any es va avançar més de l'habitual per fer-ho coincidir amb la fira del llibre de Jesús. Un bon grapat d'escriptors i artistes d'altres disciplines ens vàrem aplegar, per gaudir novament d'aquest esdeveniment. En acabar l'esmorzar a l'exterior van tenir lloc les micro-presentacions de les novetats d'aquest any, que a més es van acompanyar amb música i accions poètiques.

En definitiva, un matí per conèixer les novetats l'iteraries del nostre territori i gaudir de converses de lletres.

www.angelmarti.cat

X Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

El 23 de març de 2019, per primer cop vaig tenir el plaer de poder participar en la X Mostra Oberta de Poesia a Alcanar i poder participar en el llibre de poesia que, com cada any, recull els versos i poesies visuals dels escriptors invitats. L'acte que organitza la regidoria de cultura i coordina el poeta i amic Tomàs Camacho, va ser força emotiu. Els homenatges a Victor Canicio i a Manuel Perez Bofill, van fer escapar més d'una llàgrima als assistents.

Especial també el moment en què l'escultora Cinta Sabaté, va lliurar a tots els participants a la mostra un gravat original, fet per ella mateixa, dissenyat expressament per aquest acte.

Matí intens de poesia, emocions i retrobades.

Gràcies Cinta i gràcies Tomàs per convidar-me.

www.angelmarti.cat

Versus A Cors a Sant Carles de La Ràpita

El passat 21 de març de 2019 "Versus A Cors", coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia, vàrem tenir el plaer de ser convidats a participar en el segon certamen de "Ràpita Poètica", organitzat per l'associació Mar de Fora. En un marc incomparable i un públic entregat, al restaurant La Pensió, vàrem compartir escenari amb Eduardo Margaretto i l'Eva Mascarell, als que des d'aquí agraïm la invitació. També hi va participar l'escriptor rapitenc Miquel Reverté que va fer de presentador de l'acte.

www.angelmarti.cat

Versus A Cors a La Subhasta

Que un local gastronòmic aposti per una nit de poesia, desgraciadament no és habitual. És per aquest motiu que L'Enric Franch i jo mateix volem agrair a l'equip del restaurant La Subhasta de l'Ametlla de Mar, que en aquest quart aniversari del local hagi volgut que la poesia de Versus a Cors sigui present. 

També volem donar a les gràcies a la gent que va acudir a gaudir d'aquest maridatge de cuina i versos.

Per molts anys!

www.angelmarti.cat

Desenllaç de "La Blanca" del llibre "De Part Certa"

I voleu saber com acaba aquella historia de La Blanca...

(...) Ja feia molta estona que la calor era sufocant, si no la treien d'allí... De cop va veure un raig de llum que s'escolava entre una escletxa que mostrava la punta d'un ganivet que l'anava engrandint. Per uns moments va quedar cegada per la llum. A poc a poc va definir uns rostres desconeguts, de pell fosca i dents blanques com la llet, que se la miraven amb desig. Desenes de mans van començar a grapejar-la per tot arreu. L'estiraven cap a un i cap a l'altre cridant amb un idioma que desconeixia totalment, realment ben estrany. El pànic la dominava, al Pere no el veia enlloc, només hi havien homes de pell fosca mig despullats que la devoraven amb aquells ulls enormes. Finalment un d'ells la va estirar violentament i se l'emportà entre els brams de disconformitat de la resta.

Aquell home era més aviat baixet, grassonet, li mancaven més dents que les que tenia, lleig com un dimoni i no entenia absolutament res del que deia. Però des del primer dia la va fer seva. Passejava amb ella, dormia amb ella cada nit, menjava amb ella, se la mirava amb aquells ulls d'orgull que tant li agradaven... I es va acostumar a la seva olor, va canviar el perfum de "Maximo Dutti" per una ferum a suor, segurament no tan agradable com la del Pere, es va acostumar a la seva casa absolutament sòbria, per dir-li d'alguna manera, es va adaptar a aquella calor anormal... I es va avesar a ser desitjada, valorada i estimada.

Segurament si el Pere en un dels seus rampells no se n'hagués desfet d'ella, mai hauria arribat a l'Àfrica, mai aquell home senzill i pobre hagués pogut fer-la seva i gaudir-la, i ella mai s'hagués sentit plena i com altres milers de camises blanques, s'hagués podrit a l'armari esperant que un dia algú es fixés amb ella per sortir a un lloc elegant i sentir-se important.

                                                                                        Àngel Martí

www.angelmarti.cat