Olot, a 6 de març de 2022.
La sala Torí s'ha omplert de gom a gom, altrament
les normes de la COVID-19 encara s'ensumen. Les mascaretes dissimulen els
rostres dels classificats, tot i seure ben a prop. És dificultós reconèixer als
assistents. No obstant, just abans d'entrar, des de lluny, una parella m'han
alçat la mà, eren el Franc Guinart i la seva esposa. Ja asseguts, sento un crit
i giro el cap, ara el reconec!, és en Fede Cortés i la dona.
Reciten les poesies finalistes de la 5ª edició del Premi de Poesia Eròtica d'Olot, organitzat per Rapsodia Veues Literàries, amb una
delicadesa exquisida. Fa tres anys que hi soc entre els finalistes, però les
confiances s'esfumen com la boira d'aquestes terres en veure, cap a la meva
dreta, a la Montserrat Bastons. Allí on l'he trobada sempre s'ha imposat, de
forma merescuda. M'alço i li dic. Riu i amaga aquella mirada tímida a terra. No
erro, quan anuncien la guanyadora no hi ha sorpreses per mi; el poema
espectacular. En acabar se m'apropa Joan Armengol i ens fem una fotografia de
record. Iniciem l'intercanvi de mòbils.
De vegades un, trencant la dita, es
converteix en l'excepció que confirma la regla. D'allò que diuen: "La
tercera és la bona", començo a tenir els meus dubtes. Miro la part bona,
com sempre, l'any vinent, hauré de tornar a Olot i m'encanta la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris