Encara amb els cinc sentits
(1 d’octubre
de 2019)
Encara
ensumo la ferum a ranci,
l'olor
dels esquitxos de sang i suors,
a les
llàgrimes d'impotència,
encara,
encara ensumo les pors.
Encara
escolto la ràbia,
les
esquenes cruixides pels cops,
les
corredisses fugint de les càrregues,
les
fuetades per furtar els vots.
Encara
veig l'eterna ceguesa
dels
garants de les llibertats,
barrots
d'acer per emmudir les veus,
encara
veig amagar les veritats.
Encara
paladejo l'agre
d'aquell
octubre que era dolç,
el
sabor d'una victòria amarga,
de la
que encara queda la pols.
I encara
acarono l'esperança,
que
sento a llepar de dits,
veig a
tocar el forat de la nansa...
A
tocar la mort dels ulls humits.
Àngel Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris