dissabte, 11 d’agost del 2018

Aigua & aigua, poema

Aigua & aigua 

Finíssimes i delicades agulles de vidre
es precipiten al buit
i com les notes d'un pentagrama
límpid i transparent,
dibuixen els cercles concèntrics
en un mirall silent
de geranis i rosers
barrejat amb núvols grisosos
i amenaçants
que acompanyen la solitud de la tarda.

I en la minuciosa percussió de l'instant,
diràs que escolto encara
aquella melodia nostra
que es va esmunyint
entre els fulls desgastats
del calendari perenne en la tardor.

Bombolles de vida
que per efecte òptic
repiquen un cop i un altre
i saltironen folles
i es mesclen i difuminen el reflex
sense saber ben bé
ni quina és cadascuna,
ni quin és el retrat.

La melangia de les pluges d'agost
mentre t'abraça el capvespre

ja les té aquestes coses.

Àngel Martí


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris