Sense fer soroll, Àndreu Alanyà.

Queden lluny aquelles sentides Cartes a Maria. Ha passat força temps, s'ha fet esperar; però finalment l'Andreu Alanyà, Sense fer soroll, ens presenta aquest nou treball on es despulla d'antigues creences desmesuradament aspres i absurdes per inscriure's paraules a la pell. A la primera part, ens presenta unes lletres color de fang i on ens mostra la paraula com a l'única immortal. Certament trist, cerca els mots en un sac ple de silencis i va replegant les engrunes de pa negre de la terra eixuta; però amb sang i suors fa brollar els poemes, encara que les paraules fugin per l'escletxa silent d'una tristor oberta. Es mostra ferm, seré i combatiu, i pinzella els poemes amb el color de la terra empresonada. Records grocs amb trista melangia, om convergeixen les veus de la lluita. Encara que se li enclavi als ossos la tristor immensa, replega tot el silenci de la nit que tendrament l'empresona nu davant tota la incertesa i l'omple de paraules nobles. No pot tornar la por —ens diu—, hem d'encetar noves clarors sense podrir l'herència i guarir l'arrel de vida. Amerat de la rància olor d'ahir duu les mans plenes de primavera. Acluca els ulls per veure més clar i sembra llavors en terra humida. Mira a ponent i busca forces per enderrocar el mur de les derrotes. Manté un somrís resistent a la derrota i atia el foc per cremar l'angoixa. Ens demana que féssim nostre el seu cant pur i salvatge. Ens parla de records taronja d'amors de joventut i de quan serà gris, vell, agre i arrupit. I així ens llaura en el full blanc pastant fang amorosidament. Ja és hora de repintar les flors grogues de primavera, criden les seves paraules.

En la segona part, ens lliura vint-i-cinc poemes dedicats a la seva mare. Se'ns mostra com un fill que abraçant aquest gest dolç de mare ple de veritats, ara li toca aprendre a plorar sense llàgrimes i anhelant un nou dia. Que vol farcir tot l'enyor amb aquell darrer somrís. No vol una absència trista en les tardes que caminen lentes. Ens pinzella un record de dolça rialla i fruits de lila tardo. Una mare que duu als peus la pols de tots i va marxar carregada de primaveres sense flors. Ell, té un sol instant per dir-ho tot i només pot dir-li que l'estima.

Sense fer soroll l'Andreu ens porta una obra amb una càrrega emotiva molt forta, que sense cap dubte arribarà al lector.

Us convido a gaudir d'aquest poemari: Andreu Alanyà en estat pur.

                                                                                          Àngel Martí