#Poema, Espurnes d'hivern

ESPURNES D’HIVERN

Dansen les nines amb flama d'hivern.

Cabriolen les guspires satisfetes

i s'evadeixen de l'instant silent,

amb els acords de l'ancià garrofer

que es consumeix a poc a poc, com jo.

I l'escalfor es perd per les escletxes

que la pluja i el sol han cisellat

amb aquella subtilesa del temps,

incinerant aquells noms dibuixats

a la perseverança immortal

d'un univers on es perd l’estimar.

I em sembla intuir que deus estar

oculta entre la boira de la planxa

i el teu propi passat, que perdut

en el silenci cerca la resposta.

Les brases es van amortint, com tu,

creuem les mirades i les defugim...

Tots dos sabem que aviat glaçarà.

Angel Martí Callau

#POEMA Temps de lluita

TEMPS DE LLUITA

No sé si m'escolta el vent quan crido.

Si s'endú lluny els meus deliris,

perquè una dona els despulli en la sorra

llardosa i humida, de les urpades dels temporals.

Però me’ls retorna en forma d’estels

en les nits solitàries, arrapat al pensament

de vànoves blanques somiant batalles

que no s’escriuen, ni s’escriuran.

I jo els miro, i ells conscients i emmudits

com els barrots forjats que no gemeguen,

senzillament em diuen que són silenci;

que és el temps de la lluita amb el jo,

de rebolcar-me amb mi i fer-me meu,

de saber qui vaig ser, qui puc ser

i descobrir finalment qui sóc

quan les súpliques no són contestades.

Angel Martí

Recapte de fons per La Marató de Tv3 2016

Qualsevol iniciativa és bona per recaptar fons per la Marató de TV3 que, van destinats a projectes d'investigacions de malalties concretes. La Marató 2016 es dedicarà a l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. A l'Ametlla de Mar es va fer una venda solidària de llibres, acompanyada d'un recital de poemes i a Gandesa, per exemple, un gran espectacle, que va omplir el cine de gom a gom, on tampoc i va faltar la poesia.
A l'Ametlla es van llegir poemes de poetes catalans consagrats i Gandesa, va optar pels membres de Poemes al Vent, amb versos propis.
Us deixo el poema que vaig triar per recitar a Gandesa. Un poema que vaig fer ja fa mesos i que parla de la importància de l'escalfor de la gent del costat quan pateixes malalties greus.

UN PAS, UN CAMÍ

Ja no t'has vist, al mirall d'aquests dies.

Un cor, un rostre, la vida envelleix,

manquen paraules i neix el panteix

i a aquest tren se li allunyen vies.

Van desfilant estacions, no s'atura,

veus mil rellotges que furten el temps,

aquest barbàric sacseig, sol, et venç

i el teu cos es podreix... i el cap madura.

I som mil noms abraçant-te en les hores,

que s'esmunyen ulls clucs, amb l'esperança,

i confiat i aferrat a la dansa,

has cercat la il•lusió... i ja no plores.

Escoltes força dels teus en la veu,

que han endolcit cada instant, dels instants,

i has retrobat totes aquelles mans,

que han aferrat el teu dolor, com seu.

I el teu desig arrelar-te a la terra,

i transmutar llàgrimes en saó,

que puguin ofegar hores de por

i et facin pugnar brau, aquesta guerra.

No has hagut d'habitar soledat,

a cada tremola passa entre ombres,

has vist la llum en les velles penombres,

entre embranzides verges, d'amistat.

Descobreixes horitzons on s'acaben,

saps que el sol neix amb la mort de la nit,

veus sucumbir l'insomni en el teu llit

i vas refent el futur que cercàvem.

Un bes és tot, quan el tot sembla res,

un vers és cant quan emmudeix el dia,

un alè d'esperança, melangia

i un pas, camí quan s’esgoten senders.

I som aquí per donar-te l'empenta,

i som aquí per cenyir-te ben fort,

i som nosaltres l’embat del teu cor

i volem ser la fe que avui et sustenta.

I ullaran més primaveres florides

i brancaran mil ametllers més en flor

i vetllarem plegats la mort del plor,

quan les mil nafres siguin adormides.   

Angel Martí Callau

#Relat Curt, Carta de Nadal

Carta de Nadal

Era un somiador. Des de petit, el seu gran deler, sempre havia estat ser invisible als ulls dels mortals. Ambicionava transitar les avingudes d'aquella ciutat abarrotada sense ser vist, observant cada detall d'aquells que no el podrien veure. Any rere any clonava les súpliques als mags d'orient sense resposta. Finalment, el seu prec fou escoltat, ara, després de tants geners, era invisible. Fins i tot per aquell Pare Noel vermell sang, que fent dringar la campaneta i repartint riallades anunciava Nadal. Ell però, era més dels Reis, eren màgics de debò. Arraulit entre cartons de marca blanca, immaterial; a la llum de mil llums de festa, anhelava les clarors del dia, per retornar a l'extensa cua de les il·lusions i lliurar la carta que el tornés a fer visible. Sempre havia estat un somiador.

Angel Martí

#Relat curt, Viatge a Europa

VIATGE A EUROPA

La fredor fosca de la nit li glaçava l'ànima. Les ungles es clavaven a la fusta que ganyolava. Les veus es mesclaven amb ferum a suor, orins i llet agra. Els ulls bescanviaven blanc, per groc dibuixat de rius de sang i crits d'ofec de l'estómac, signaven l’alè de dies de gana i son. Els esgarips, van anunciar l’ona solitària escorant la nau. Carn, que era pell trèmula, es consumia entre l'aigua i sal en feroç combat de braços dèbils i desesperats esgarrapant la vida, amb un cos remullat de mort. El panteix sostingut el sadollava de mar, mentre s'aferrava als despulls consumits. De sobte, tot silenci.

Angel Martí

#Microconte 13

Microconte 13

Mai va deixar d'escriure, albades, capvespres, nits... La ploma era la seva vida. El seu darrer manuscrit, el van trobar al costat del cos inert. Sempre havia dit que com més abatut se sentia, més sorprenien els seus escrits.

Angel Martí