Si alguna cosa m'agrada d'escriure, és assistir als Clubs de lectura.
Que un grapat de gent, que han llegit el teu llibre, tinguin la il·lusió de conèixer personalment a l'autor i d'enraonar amb ell, a mi m'emociona. En aquestes trobades, no només els lectors descobreixen coses de la novel·la, també jo n'aprenc molt cada dia. És curiós veure com t'interroguen sobre coses de les quals ni tu mateix te n'havies adonat.
T'omple, quan veus que és com si haguessin viscut amb els personatges. Reflexionen pensaments dels protagonistes que ni tan sols s'han escrit, parlen d'ells com si formessin part de la seva família... Fins i tot m'atreviria a dir que se senten un més de la novel·la i això, per l'autor, no té preu.
Ahir divendres, vaig ser l'escriptor invitat del Club de Lectura de Santa Bàrbara. Ús he de confessar que allí em sento com a casa. Des del primer dia, cada cop que he tret un llibre m'han convidat, i hem creat un vincle molt especial. Amb les 25 persones que l'integren, gairebé totes dones com sol passar en aquests clubs, ens coneixem tant, que fins i tot em donen algun consell per a pròximes novel·les.
Com no podia ser d'una altra manera, en vaig gaudir força. Una trobada molt nombrosa i a més força participativa. Es veu que Fred Brennan (El Lobo), va aixecar passions.
És per això que vull agrair a totes i tots els membres del Club de Lectura de Santa Bàrbara, el temps que han dedicat a llegir els meus llibres i les caloroses rebudes que em donen cada cop que assisteixo al seu Club. Però sobretot vull donar un agraïment molt especial a la Carme Sandonís, la coordinadora del Club, amb la qual, gràcies al món de les lletres, hem teixit una bonica amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris