Aquest poemari està dedicat a tots aquells polítics, pocavergonyes, que han
fet de la democràcia el seu modus vivendi. Que no han dubtat en mentir,
falsejar, furtar i robar quan el poble confiava en ells. Que han convertit als
rics en més poderosos i als pobres en invisibles. Que s'han deixat arrossegar
pels lobbies a canvi de seguir munyint la vaca de la qual els pagesos
s'han de desfer perquè ells quan la munyen perden diners. Als que no han estat
capaços de plantar cara a les elèctriques, a la banca, als fons voltor, a la
indústria armamentista i al tràfic d'éssers humans. A tots aquests va dedicat
aquest poemari, que no he volgut callar i del que a hores d'ara subscric tot i
cadascun dels versos. Espero de cor, que si el llegiu i us sentiu identificats,
us caigui la cara de vergonya.
III
Cabut, creuaràs camins cabdellats
per cabdills cobdiciosos i caducs,
coneixeràs caimans caçadors de cors,
cementiris de cendres sense censar,
calamitosos caciquismes crònics,
descentrats centenaris centralistes
que certifiquen càrrecs per cesària.
Centurions de cognicions coartades
i de coeficients a cocció lenta,
colpejant amb cuirasses: cants i cors;
censurant amb culatades calentes
aquest còlera... és la incoherència
que entre coàguls i crits centelleja
amb la certesa de no cedir mai
en la constància de cicatritzar
aquest cicló de ciència-ficció.
Àngel Martí
Algú ho havia de fer i has estat tu! Bravo!!! T'aplaudeixo!!!
ResponEliminaGràcies Carme. Fa tempsque el vaig escriure i finalment m'he decidit a publlicar-lo.
ResponElimina