Sonet a
la flor
Inspirat en la pintura de Mercè Begué
Es despengen ulls d'aiguamarina
d'una tija que cerca el cel.
Sospira quan ferma l'arrel
i els pètals contemplen la vida.
Fulles emmelades
que dansen al vent, amb passió,
et miren amb il·lusió
les belles flors, emmarcades.
Ànima desesperada
quan el sol li escatima un bes
o la terra no és mullada.
Quan l'amor és un no-res
quan ja no se sent estimada
i va perint en un vell test.
Àngel Martí
Pintura de Mercè Begué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris