A l'amic Albert i la Montse

De vegades, et despertes un matí i t'arriba una notícia d'aquelles que et pinzellen un somriure involuntari. Una rialla de goig, de les que es recorden i tatuen en la memòria, una emoció especial que fan que el cor et bategui una mica més feliç. 
Un d'aquests instants fou, quan l'amic Albert Savany em va comunicar que el dos de juliol es casava. Quan em va fer veure que l'amor no entén d'edats i que al seixanta, un encara es pot enamorar bojament, com un adolescent i desitjar segellar el seu amor en un enllaç davant tota aquella gent que estima. 
Un dia magnific al Mas Aixola, on vàrem poder despetar escoltant el cant d'uns ocells que ens recordaven que erem en plena natura, a Torroelles de Foix.
No sé als altres, però a mi em va remoure alguna cosa a dintre i no vaig poder més que escriure-li aquests versos.
Per molts anys Albert i Montse...

Amics

Macereu amb un bes aquest instant,

Observeu l'espurneig de les nines en flama,

Nadeu en els mars del desig

Trèmols d'il·lusió d'adolescents

Somiant realitats que ja us abracen,

Enmig d'un temps, que s'atura per vosaltres.

I no hi ha vacil·lacions, ni dubtes, ni recels,

Ara l'amor us clama l'era d'estimar,

L'univers màgic de les passions,

Bressant els dies que avancen

Embolcallats en hores curtes que queden,

Regal d'una vida que us apreua

Tatuant els vostres noms en els cors.

Digueu sense pors, t'estimo,

Oblideu els silencis perduts que ja no conten,

Soterrant allò que emmudeix amb les passes.

Demaneu poc i ofreneu tot,

Estrenyeu les paraules d'avui, per sempre,

Lluint els sentiments sense vergonyes.

Segelleu plegats el rumb a l'illa de la calma,

Erreu embogits en les nits de lluna

Trencant la quietud amb suors salvatges.

Diluïu les amargors amb mel,

Escampeu als quatre vents la vostra joia,

Lliures, per ser el que sou i el que voleu.

Demaneu tan sols més dies,

Ofreneu tan sols més nits,

Supliqueu tan sols més hores.

Mireu que n'és de bonic un bes al matí,

I quan s'ajoca la tarda al capvespre

Limitant les presses, amb els sospirs.

Sentiu cada alè de l’ànima

Encetant albades plegats,

Trenant junts primaveres, estius i hiverns,

Zenit dels dies que avui s'estrenen

Enarborant l'estendard d'aquells

... que han après a estimar.

Angel Martí Callau

Montse i Albert

El poema que li vàrem lliurar

Un grup musical de luxe, gràcies!

Els companys del rastre

No van faltar els castellers

Un moment emotiu