Arjau en mà serves
proa clarors.
Tot són matisos
diluïts en sal
d'aquells hiverns
on sobrava la sal
i et mancaven
aquests minsos matisos.
Preciosa ceguesa
que el sol botxí
et suscita quan tot
és fosca a popa
i sents que
voldries ser orb per sempre.
La mar t'ofega el
rastre del trajecte
que et solca el
rostre i et farà més savi,
més vell, més llop
i més bon navegant.
Àngel Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris