De vegades, et penses que coneixes a una persona i no tens ni la més mínima idea de la seva història.
Fa pocs dies vaig rebre un WhatsApp de l'amic Alfredo Vidal Marín, un policia local d'Hospitalet de Llobregat, en el que em deia que estava a l'Ametlla i em volia veure. Té un pis de segona residència al poble fa moltíssims anys, fet pel qual no em va estranyar gens la invitació; de fet el seu pare era calero. La nostra amistat es remunta als seus pares: la Rosita i l'Alfredo.
Ens vam trobar a La Cova, a l'hora acordada. Allí, em va relatar que la seva Mare, la Rosita, que ara té vuitanta-un anys, mai va conèixer al seu pare. Ella va néixer mesos després que el seu pare anés a lluitar amb els republicans i mai més van saber res d'ell. Per acabar de rematar, la seva mare va morir quan ella tenia cinc anys i la van ingressar en un internat, on va créixer.
L'Alfredo, en jubilar-se, va decidir que la seva mare no podia morir sense saber res del seu pare i va iniciar una complicadíssima investigació, en plena pandemia, a la cerca del seu avi. Encara que pugui semblar una utopia, l'Alfredo, sense més dades que el seu primer cognom ha aconseguit reconstruir tota la seva vida. Després de lluitar amb els republicans, ser reclòs a Argelers (França) i lluitar amb la resistència francesa contra el nazisme, va ser capturat, morint al camp de concentració alemany de Dachau. Aquí no s'acaba el relat, ja que a més, l'Alfredo ha fet que la seva mare es pugui reunir amb tots aquells familiars que encara viuen i que si no hagués estat per aquesta investigació mai haguera conegut.
Tot el que us explico, de forma detallada, ho ha deixat escrit en un llibre emocionant "Nacido en Lejín", que ha novel·lat.
Vull deixar constància d'aquesta història colpidora tan sols per recordar a la gent que estan en situacions similars que l'esperança és l'últim que es perd.
Felicitats, Alfredo! Felicitats, Rosita!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris